Capella de Sant Pau
La capella
de Sant Pau és un edifici religiós d’origen gòtic que es
troba a l’actual barri de Sant Pau de Manresa. La seva construcció es va iniciar
l’any 1308, sota l’advocació de Sant Marc i Santa Bàrbara. Un segle més tard,
el 1412, la capella va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que van
canviar-ne l’advocació per la de Sant Pau, que és la que ha arribat fins als
nostres dies. Al segle XV, va instal·lar-s’hi un priorat cistercenc, a causa de
l’arribada d’uns monjos del monestir de Santa Maria de Valldaura.
Durant la seva estada a Manresa, Sant Ignasi de Loiola va fer amistat amb el prior del moment, Alfonso de Agurreta, a qui va definir com un “home molt espiritual”. Alfonso de Agurreta, a més a més, també era un dels responsables de l’hospital de Santa Llúcia, on el futur sant va passar-hi llargues estones. La seva relació d’amistat, va afavorir que es convertís en un dels seus principals confessors. Sant Ignasi solia visitar de manera assídua la capella i el convent. Va ser precisament passejant cap a Sant Pau seguint “el camí vora el riu”, quan Sant Ignasi va experimentar la inspiració transformadora coneguda com la Exímia Il·lustració del Cardener.
Als voltants de l’any 1700, l’ermita i els seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió de la Companyia de Jesús decretada pel rei Carles III, el conjunt fou confiscat per les autoritats reials, passant a mans particulars mitjançant una subhasta.