Plaça Major
La plaça Major ha sigut un important lloc de reunió dels habitants de Manresa des de l’època medieval. Originàriament, l’espai obert que avui conforma la plaça es trobava dividit en dues placetes més petites, la dels Especiers i la Major, separades per unes illes de cases que van desaparèixer a principis del segle XVII. Aquestes places més petites acollien el mercat i les cases dels oficials reials a la ciutat, el veguer i el batlle.
La plaça Major es va trobar a l’epicentre del greu incendi d’agost de 1713, originat durant l’ocupació borbònica de la ciutat i que va calcinar gairebé la meitat dels edificis del centre històric. Fruit de les renovacions posteriors, la plaça es va engrandir i es va edificar l’actual Ajuntament de Manresa, obra del mestre de cases barceloní Joan Garrido.
L’any 1808, la plaça va ser l’escenari principal de la primera revolta civil a Catalunya contra les tropes napoleòniques que ocupaven la ciutat i el Principat, coneguda amb el nom de "la crema del paper segellat".
A dia d’avui, la plaça segueix essent un espai altament freqüentat tant per les manresanes i els manresans com per els visitants que arriben a la ciutat. Durant l’any acull nombrosos mercats i celebracions, com per exemple, la Fira de l’Aixada. En el marc de la festa major, hi té lloc el final del Correfoc de Manresa, un dels correfocs més llargs de Catalunya.