Santuari i Mare de Déu de la Salut de Viladordis

El santuari de La Salut és un recinte religiós d’origen romànic situat a Viladordis, un dels veïnats de Manresa situat fora del nucli urbà de la ciutat. Malgrat la seva antigor, no es tractaria del primer temple cristià de Viladordis, atesa l’existència de l’església de Santa Maria de Vilamajor, datada a principis del segle X. 

Els orígens del santuari actual els trobaríem entre els segles XII i XIII, amb l’edificació d'una església de nau única i rectangular, amb un absis semicircular. D’aquest mateixa època en data la Mare de Déu de La Salut, la talla de fusta gòtica que dóna nom al santuari. A cavall dels segles XV i XVI, es va traslladar la porta d’entrada cap a l’actual façana principal i es va erigir el campanar. Des de la seva fundació, La Salut ha estat un indret freqüentat per peregrinacions, aplecs i trobades. 

Viladordis també és un dels punts o nodes ignasians de Manresa. Durant la seva estada a la ciutat, Sant Ignasi de Loiola sovintejà el santuari per pregar i en va acabar essent un gran devot. Una pedra a l'entrada de l'església serveix per recordar el lloc on s'agenollava per pregar. 

Després de diverses prospeccions i excavacions, a Viladordis s’hi han descobert les restes arqueològiques més antigues del terme de Manresa. Es tracta d’una sepultura de fossa de l'època neolítica, una gran gerra sepulcral, una altra sepultura de característiques semblants i una necròpolis medieval formada per 23 tombes antropomorfes. Les tombes més antigues d’aquesta necròpolis daten d’entre els segles IX i X.