Cista antropocèntrica
Nil Nebot ens explica Cista antropocèntrica
A l’actual anomenada “Anella Verda” de Manresa hi trobem aquest petit racó ombrejat per les alzines i, fonamentat, per un fiter que creen la sensació que en aquest espai no hi ha passat el temps. Però el que realment ens reforça aquesta idea d’anacronia és la vertiginosa velocitat a què el paisatge circumdant s’està transformant per posar-se al servei d’aquesta única espècie submergida en una dèria egoista i acaparadora. Aquesta dràstica transformació de la qual les alzines han estat testimonis, implica conseqüències profundes, difícils de mesurar i de preveure.
Davant l’angoixa que em produeix aquesta realitat, pretenc fer reflexionar sobre l’impacte perillosíssim que està tenint la nostra concepció antropocèntrica. Recorro a l’element de la cista, ja que implica aquesta dràstica realitat que sovint pretenem evitar, la mort. En aquest cas, l’obra ens convida a imaginar-nos en el pitjor dels casos, però sense generar-ne una conclusió clara. D’aquesta manera, espero insinuar la idea que pot ser l’antropocentrisme el difunt i no la humanitat o, encara pitjor, la natura.
L’obra consisteix en la representació d’una cista de planta rectangular elevada del terra amb túmul. Un dels costats romà obert amb uns esglaons convidant a entrar-hi. Al seu interior, trobem inscrites en les lloses, alguns elements icònics de la nostra perjudicial societat, l’avió (globalització, combustibles fòssils), la torre elèctrica (producció energètica, colonització del paisatge), la garrafa (acaparament i contaminació de l’aigua) i el bestiar (indústria agroalimentària, patiment i degradació de les espècies).
Nil Nebot. Després de cursar il·lustració, va decantar-se per dur a terme una exploració amb la intenció d’apropar-se als entorns naturals des de l’art contemporani. Ha desenvolupat una pràctica concreta que anomena “art rupestre contemporani” (@neo_rupestre) que consisteix a crear art utilitzant durant el procés, únicament aquells materials que troba a la naturalesa. D’aquesta manera estreny el vincle amb el món salvatge i estableix reflexions i diàlegs entre la natura i la societat contemporània a la qual pertany.
En els anys que fa que du a terme aquesta pràctica, ha tingut ocasió d’exposar el seu treball en nombroses exposicions individuals i col·lectives, a més de col·laborar amb artistes d’àmbits diversos (escultura, dansa, música) i també amb el món de l’arqueologia. Algunes de les seves obres s’han pogut visitar en el marc de festivals d’art a la natura i també en espais públics.