20 DONES D'AIGUA

Autores: CLARA PAYAS + ROSA ALONSO + ANNA CAYUELA + EVA CARDONA + CARME MARGARIT

DONES D’AIGUA

“Les dones d’aigua” són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d’aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d’aigües i llacs de cristall subterranis. En nits de lluna plena surten a fer bugada, es banyen, canten i ballen. Diuen que aquell que els pugui prendre una peça de roba, mentre la conservi mai serà pobre.

En moltes d'aquestes llegendes és comuna la relació d'una dona d'aigua amb algun home del món real. Hi ha divergències sobre la bondat o la malvestat de les dones d'aigua que apunten a la incògnita sobre el que les enutgen o complauen. Tot i que existeixen multitud de variants locals totes comparteixen una sèrie de trets característics: la protagonista (una jove de llarga cabellera), el moment temporal (nit de Sant Joan), l'acció (pentinant-se) i altres elements (mirall, pinta, generalment d'or, noces).

L'Encantada, per exemple, recorda a les nimfes gregues (figures femenines joves amb un prototip de bellesa destacat, vora de l'aigua). En moltes d'elles es poden intuir els orígens dels contes infantils (joves de gran bellesa física i espiritual són encantades per algun poder maligne i queden tot esperant algun heroi valerós que trenqui el seu encanteri amb una bona acció). Les similituds entre els relats donen peu a creure una proximitat cultural, potser des de la prehistòria. Moltes donen l’opció de salvar-se per a les persones que es troben amb elles triant un, entre diversos objectes esdevinguts símbols. La cova, vinculació amb la terra i l’espai subterrani, un significat simbòlic relacionat amb el que és desconegut del naixement i de la mort, o la gruta: representació del ventre creador de la Mare Terra, que confereix llocs de naixement de divinitats, herois, esperits i altres éssers mitològics. El mirall, vinculat amb la Lluna, un altre símbol femení, present en nombroses llegendes i contes populars, amb màgia i mitologia. Suscita aparicions bé siguin del passat bé siguin prediccions del futur. La Nit de Sant Joan, una data màgica considerada la gran nit de l'amor, els oracles, l'endevinació i la fertilitat. La Pinta, antropològicament símbol emparentat amb el del vaixell (de rems) amb un vincle lineal representant la penetració mútua dels elements aigua i foc. La pinta considerada un atribut d'éssers fabulosos de naturalesa femenina.