19 J.LL.M
Autor: NEI ALBERTÍ
En els seu inici com a artista, un dels principals interessos era el coneixement bàsic dels
diferents materials i eines que envolten l’escultura, per a mantenir-hi un diàleg fluid amb el mínim de limitacions i temps possibles. A partir de l’any 2009, empès per la curiositat amb un treball cada vegada més ferm i sense deixar d’interessar-li l’espai i el volum, comença a replantejar-se la capacitat física, el color i la llum en l’escultura. El factor temps també l’interessa.
Amb teles i fils, com a nou suport, reinventa el concepte d’escultura, lluitant contra
l’inamovible i entrant de ple en el món de la instal·lació. Immers en un afany de canviar fins i tot la idea més sagrada, juga i explora constantment a través de la discussió amb tots els racons del ple i el buit, del volum, de la realitat, de l’imaginari, del mundà o de l’irracional.
Sense esbossos ni maquetes, les seves instal·lacions es desenvolupen com si es tractés d'una
"performance". Atzar dirigit, inconscient mesurat, sorpresa intuïda, immediatesa amb calma; conceptes gairebé antagònics, l’equilibri dels quals, partint dels tants per cent de cada pol perquè pugui ser gestionat per un mateix, són els fonaments bàsics de la seva darrere obra.
Deixar fins a l’últim segon la possibilitat de canviar la direcció de l’obra mantenint el misteri, els nervis, la por i el goig de la creació a expenses del moment, que mitjançant l’espai on habita l’escultura, l’espai que genera i conforma, i el moviment que provoca l’ocupació de l’espai, esdevenen els punts primordials en aquesta recerca com a artista, caminant sempre de la mà de l’exploració com a individu.
Dm. 18 de febrer, de 19 a 22 h.