6 AIXECANT EL MUR DE LA GUERRA, OBRINT ESCLETXES PER LA PAU

Autors: ALUMNES DE L’IES FOT I QUER / DIRECTORA PROJECTE MIA PERRAMON

És un fet que la guerra va néixer amb la mateixa humanitat.

Ja sigui per idees polítiques, religioses, reconquesta de territoris, etc. Heus l’home sempre amb aires de conquesta, com a element propulsor d’aquesta activitat tan destructiva en la que només hi ha perdedors.

Actualment vivim un moment molt convuls i crític. Podríem dir que la guerra afecta a una gran part del planeta i ens podem considerar uns privilegiats aquells que no la patim a casa nostra.

La indústria armamentista ha evolucionat tant tecnològicament que té una capacitat de destrucció que tan sols pitjant un botó des d’una banda de la terra es pot matar a tota la població de la resta del planeta.

Tot plegat, un fet que ens encongeix el cor quan veiem tanta gent patint al món.

D’altra banda, la cultura i l’art poden ser armes molt potents per a la denúncia dels fets i també perquè les persones que tenen accés a la cultura i a l’art poden obrir les portes de la seva sensibilitat cap a altres elements que, abans de conèixer-los, no tenien cap mena de sentit, i en comprendre el seu significat un pot captar millor el sentit de l’obra d’art i acostar-se una mica més al que succeeix realment al món.

Per això, en aquest cas, farem una mica d’“Artivisme”, és a dir, a través de l’art protestarem en contra de la guerra i, com a activistes, posicionant-nos-hi en contra.

No jutgem si uns o altres tenen raó. L’acció, protesta contra la guerra armamentista, com a sistema (entre moltes altres funcions que se li poden atribuir) per solucionar els conflictes que es van succeint de manera bèl·lica.

Començarem inspirant-nos en els quadres “Guernica” i “Matança de Corea” de Picasso, per anar a parar a obres de Bansky, que capgiren el missatge.

Que els alumnes coneguin aquest art que ha servit de protesta, alhora que també fou un treball periodístic —com és el cas de Goya—: quan ningú més que l’artista era qui retratava el que estava passant.

Una part de l’obra parlarà de la guerra present (foscor) i una altra part de l’obra parlarà de l’acabament de la guerra (llum).

Aquesta llum, el clam per la pau, és la vinculació de l’obra amb Jardins de Llum.