Berta Piñán

Berta Piñán és llicenciada en Literatura espanyola per la universitat d'Oviedo, és professora d'aquesta matèria en Ensenyaments Mitjans. Ha estat durant deu anys part del jurat de Les Lletres del Premi Príncep d'Astúries i en l'actualitat és membre de número de l'Acadèmia de la Llingua Asturiana. Tota la seva obra està originalment escrita en llengua asturiana i la major part de la mateixa traduïda al castellà i alguna al català. Guanyadora de diversos premis literaris i col·laboradora habitual de la premsa, la seva labor com a escriptora sobresurt pel cultiu de la poesia: Al abellu els besties (1985), Vida privada (1991), Temporada de pesca (1998), Un mes (2002) i La mancadura/el mal (2010). Al 2005 publica una antologia billingüe de la seva obra poètica amb el títol de Noches de incendip i el 2018 surt a la llum Trozos/Cachos, antologia que incorpora els seus llibres més recents i poemes inèdits. Ha publicat llibres de relats; com La tierra entero /Toda la tierra (1996) i La maleta al agua (2006). De les seves aportacions al camp infantil, destaquen El branu de Mirtya (2006), Les coses que-y presten a Fran (2007), L'estranxeru (2008), Arroz, agua y maíz (2009) i La mio hermana ye una mofeta (2011), tots ells editats també en castellà i alguns en anglès o alemany. Al 2019 va publicar la seva primera novel·la, un thriller rural, Como la muda al sol d´una llagartesa i l'àlbum infantil Vida nel campu, que tracta el tema dels camps de refugiats.