Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Enric Carbó és filòsof assessor en consulta privada.

Durant més de trenta anys ha exercit de professor i catedràtic de filosofia a l’ensenyament secundari. Després de cursar un màster en «Pràctica filosòfica i gestió social» el 2010 va obrir una consultoria filosòfica en què utilitza el diàleg socràtic —presencialment o per videoconferència— per acompanyar els patiments existencials dels seus consultants.

El 2003 es va iniciar en la meditació zen, una pràctica que no ha abandonat i que amb els anys ha anat aprofundint en diverses escoles.

Des de 2012 organitza i dirigeix Cercles d’homes tant en format virtual per videoconferència com presencialment.

El 2004 va publicar la novel·la «Els emprenedors», guanyadora del Premi de Narrativa «Cristòfol Despuig».

Poeta i traductor. També destaca en l'assaig poètic (Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració, 2014), el periodisme, el drama (Do'm, 2003) i la narrativa. 

Gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia. Algunes de les publicacions on col·labora són revistes fora del sistema literari: Foragitats. Art i poesia, Pèl capell, exili interior (Calonge i Barcelona), etc.

Ha propiciat la poesia oral i l’espectacle en vers. Se’l considera un dels escriptors més transgressors en català. El seu primer llibre, titulat La bragueta encallada, el publica el 1973. El segueixen La cosa aquella (1981), que rep el premi Crítica Serra d’Or. El 1993, l'obra No hi érem rebé el premi de la Crítica de poesia catalana. De la seva obra publicada en poesia, també destaquem Sense trofeu i Text llest (1982) Tots a casa al carrer (1992), Sèrie negra de sonets moderns (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç. Àlbum de poesia d'un instant i alhora il·lustrada (1994), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Canaris fosforescents (2001), Descalç (2002), Bes nagana (2011), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (2013).

 Amb El nus la flor, rebé el Premi de la Crítica catalana de poesia (2018) i el premi Lletra d'Or (2019).

L'any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i el 2020 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Neix a Barcelona l’any1948. Escriptor català en llengua castellana, va estudiar Dret i Periodisme. El 1968 va començar com a redactor a les revistes Fotogramas i Destino. Autor d’una àmplia obra narrativa traduïda a trenta-nou idiomes i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Ell mateix afirma que escriu ficció des d’un espai que solen ocupar els assagistes: amb un jo literari visible. Allò que s’escenifica a qualsevol dels seus llibres no és exactament una trama, o una sèrie d’idees, sinó ell mateix tramant, pensant o escrivint sota l’avatar d’un narrador. 

També ha publicat diversos llibres d’assaig: El viajero más lento (1992), El traje de los domingos (1995), Para acabar con los números redondos (1997), Desde la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003) o El viento ligero en Parma (2004). Aquests volums recullen la concepció literària de l’autor, les seves inquietuds vitals i l’observació del món que aboca, també, als textos de ficció. Dietario voluble (2008) suposa la fusió entre els dos plans literaris. Montevideo és la seva darrera novel·la, una ficció veritable. I si la vida és el que ens passa per tenir literatura?

És un poeta i periodista català, actual Director del nou Congrés de Cultura Catalana, impulsat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Ha publicat els següents llibres de poesia: A l'ombra dels violins (1997, La Magrana), Kosovo. 25 poemes, 25 imatges (2000, Aire-F i Ajuntament de Granollers), Oblidar (2001, Emboscall), Temporari (2007, Tarafa Edicions), Els Llops (2009, La Garúa), llibre escrit a sis mans amb Laia Noguera i Joan Duran, Fosca límit (2015, AdiA Edicions) i Big Bang LLàtzer (2016, Lleonard Muntaner).

A banda de la seva trajectòria poètica, com a periodista ha sigut el cap de cultura de NacióDigital. Abans va ser l'editor de NacióGranollers.cat i articulista a diferents mitjans i revistes com ara Núvol, la Revista Caràcters o Barcelona Metropolis. Ha estat articulista d'El 9 Nou i ha exercit la crítica literària al diari Avui. També ha estat director de l'Ara Vallès. Actualment (2023) col·labora amb el setmanari El Temps.

Eudald Carbonell i Roura és un dels arqueòlegs de més prestigi i projecció internacional. Des de l’any 1999 ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), un institut transdisciplinar que treballa en els principals jaciments deL món per esbrinar l’origen de les primeres poblacions humanes i que forma part de l’elit de la investigació sobre l’evolució humana.

Com codirector de el Projecte Atapuerca i director general de la Fundació Atapuerca, Carbonell és un dels artífexs del Museu de l’Evolució Humana, creat a Burgos, fruit de més de 30 anys d’investigació en els jaciments d’Atapuerca.

Eva Bach és mestra, formadora de mestres, escriptora, especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional i comunicació.

Especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions humanes.

Experiència docent de 7 anys a infantil i primària. Formació en Psicologia i Psicoteràpia Humanista. Postgrau en Pedagogia Sistèmica per l’Institut Gestalt (IG) de Barcelona i el CUDEC de Mèxic. Terapeuta en Constel·lacions Familiars per l’IG.

Ha dirigit l’Escola de Mares i Pares de l’Institut Gestalt de Barcelona, ha estat formadora al Futbol Club Barcelona i és una de les ponents de l’Emotour.

És membre del Patronat de la Fundació Joviat (Manresa).