Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Dominica Diez és psicòloga clínica i Doctora en Psicologia. Responsable de la Unitat d’Addiccions Comportamentals de la Fundació ALTHAIA, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Professora de la Uvic-UCC.

Barcelona, 1979, ha practicat diversos vessants de la poesia, tot i que el seu treball se centra en la poesia sonora i el recital en directe. Ha presentat les seves propostes en centres i festivals com el Centre Pompidou, el Palais de Tokyo i la Fondation Cartier de París, el berlin poesiefestival, Bowery Poetry Club (Nova York), Centro Cultural São Paulo, Sónar Barcelona, Museo Reina Sofía (Madrid), Roma Poesia, Poetry Africa (Durban, Sud-àfrica) i Museo del Chopo (Ciutat de Mèxic), entre molts altres. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013, publicat en castellà el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2012) i el pòster-poema Plançó (2021), premi Carles Hac Mor. El 2018 va ser finalista del Prix Bernard Heidsieck, atorgat pel Centre Pompidou i la Fondazione Bonotto.

Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini, amb el qual va publicar el 2021 el disc Un nou incendi. És autor amb Gianluca Abbate del film en realitat virtual Cos endins (Itàlia, 2019), gravat a Matera i guanyador del premi Goethe al Zebra Poetry Film Festival de Berlín. El 2022 va compondre la peça Ode to the Walking Class per al grup vocal alemany Sprechbohrer en el marc del projecte The Poet’s Sound. La peça es va estrenar a Berlín al juny de 2022 i posteriorment va girar per diverses ciutats europees: Colònia, Hausach (Alemanya), Hèlsinki, Graz (Àustria) i Limassol (Xipre). El 2022 va estrenar a Barcelona la performance sonora per a cassettes Utopia i esclavatge (peça per a 25 veus mecàniques), que posteriorment es va poder veure a Tarragona i Madrid. 

Va ser codirector de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) entre el 2010 i el 2012 i director del festival PROPOSTA al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre el 2000 i el 2004. Actualment dirigeix el festival Poesia i +, organitzat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac a diversos municipis del Maresme. Va ser també comissari, amb Eugeni Bonet, del cicle de cinema lletrista Pròximament en aquesta pantalla al MACBA (2005). Entre d’altres, ha comissariat les exposicions Tom Johnson. Música ilustrada al Centro José Guerrero de Granada (2023), La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980 a la Fundació Joan Brossa de Barcelona (2019) i Boso, Brossa y la galaxia concreta a la Casa-Museo Federico García Lorca de Granada (2018). També és professor de poesia sonora al Màster d’Art Sonor de la UB.

Eduard Vallory (Barcelona, 1971) és un analista social i gestor del canvi, especialitzat en educació. És doctor en Ciències Polítiques i Socials (UPF), màster en Ciències Socials (Universitat de Chicago), diploma en Alta Direcció d'Empreses (AMP-PADE) per l'IESE, i llicenciat en Filosofia (UB) i en Periodisme (UPF).

És president de CATESCO-Centre UNESCO de Catalunya, patró del Barcelona Institute of Science and Technology, i patró de l'Institut d'Humanitats de Barcelona. Des de 2021 és coordinador de Projectes d'Innovació i Extensió Educativa de la Universitat Pompeu Fabra, després d'haver impulsat i dirigit l'aliança Escola Nova 21.

La persecució lingüística, ètnica i religiosa van dur a Kaissa Ould Braham a buscar refugi a Catalunya acollida pel PEN català. Kaissa és de Cabília, una regió de majoria berber i que actualment pertany a Algèria. Defensar la cultura, la llengua i el laïcisme a les pàgines del diari Izuran (Arrels) la va enfrontar, a ella i al seu marit, Salem Zenia (director de la publicació), amb la censura i l'oposició del govern d'Alger i amb la violència de grups islamistes. Fa deu anys que tots dos viuen a Catalunya, des d'on continuen amb el seu activisme a favor de la democràcia, la llibertat del poble berber i els drets de les dones.

Elba Mansilla és periodista de formació, feminista per convicció i militant de l’autogestió des dels anys 90. Els centres socials okupats van ser la seva primera escola d’activisme. És sòcia fundadora de la cooperativa La Ciutat Invisible SCCL, on treballa com a responsable de Formació de Coòpolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona, i investigadora, docent i consultora en temàtiques relacionades amb l’Economia Feminista i l’Economia Solidària, i des d’on col·labora amb la Comissió d’Economies Feministes de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. És mare d’una petita bestiola i filla de pare depenent, raó per la qual se sent part de la generació sandvitx.

Les seves investigacions estan centrades en les potències i reptes de l’Economia Social Solidària per a l’autoorganització de les dones i la transformació social feminista, i en recollir, sistematitzar i difondre la cultura organitzativa per a la configuració de grups no-patriarcals i la transversalització de gènere a les cooperatives.

Ha guanya la beca d’ajut a la recerca Francesca Bonnemaison per realitzar l’estudi «Femení i plural: dones a l’economia cooperativa» (2012), la beca Joan Peiró 2011 per a la realització del documental «Territori cooperatiu: experiències de l’economia social al Maresme» i va formar part de l’equip «Crisis i alternatives en femení: anàlisi d’impactes i estratègies de les dones a Catalunya en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària», guanyador del Recercaixa 2015.

És coautora dels informes «Polítiques Municipals, Acció Comunitària i Economia de les Cures a la Ciutat de Barcelona» (2016), «Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura a la ciutat de Barcelona» (2017) i de l’estudi comparatiu «Models de provisió de cures a les persones i suport a la llar» (2018), i ha col•laborat amb els llibres Ciutats vivibles des de la diversitat que les habita (2018) i Economia social i solidària a Catalunya: fonaments teòric i reptes estratègics (2020). Ha coordinat l’edició del llibre Economia Solidària i Feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures (2021) i ha publicat la guia per a grups d’habitatge cooperatiu Construïm habitatge per construir comunitat (2021). Actualment està realitzant la «Diagnosi de les cures en l’entorn comunitari a la província de Barcelona des de la perspectiva de gènere» en el marc del projecte «Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat» de la Diputació de Barcelona.

Llicenciada en Biologia per la UB, s'inicia el 1987 en l'enregistrament de les vocalitzacions de les aus i els seus repertoris, i molt aviat també descobreix la potència dels paisatges sonors. El 1992 funda el segell discogràfic Alosa, sons de la natura, i publica les primeres guies sonores d'identificació a Espanya, sobre aus, amfibis, mamífers i ortòpters, a més de paisatges sonors de diferents biomes.

Recentment s'interessa per l'Ecologia del Paisatge sonor col·laborant amb parcs i entitats naturalistes en l'estudi i monitoratge dels paisatges sonors.  S’interessa particularment per la divulgació dels sons de la naturalesa com a eina per a la conservació de la natura. Ha col·laborat en nombroses exposicions, documentals, llibres sobre fauna, projectes multimèdia, programes de premsa, ràdio i TV.  Des 2016 col·labora amb el MCNB en el projecte de digitalitzar i dinamitzar la seva col·lecció de sons analògica.