Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

María Xesus Pato Díaz (Ourense, 1955), més coneguda com a Chus Pato, és una escriptora, acadèmica i activista gallega. Ha sigut habitualment cap de llista de Frente Popular Galega per la província d'Ourense i membre d'agrupacions políticosocials, com Redes Escarlata i literaries, com PEN Clube de Galícia i la Reial Acadèmia Galega. Actualment és professora de secundària.

La seva obra es pot considerar postmoderna, ja que transgredeix els gèneres literaris i va més enllà del concepte tradicional de poesia: utilitza tipus textuals diferents -com la biografia, el diàleg teatral, l'entrevista radiofònica o l'assaig filosòfic- i diverses veus -des de la primera persona de la mateixa autora, fins a la de personatges ficticis o reials-. Algunes de les seves temàtiques més recurrents són reivindicacions ideològiques: el nacionalisme gallec, el marxisme i la consciència de gènere. La seva lírica es caracteritza per una sintaxi sincopada i un cert automatisme. Fa ús també de mites grego-llatins per tal de metaforitzar una realitat més immediata. Pato, en definitiva, utilitza el llenguatge com a eina de creació simbòlica i reflexió crítica. 

Moltes de les seves obres han estat traduïdes i editades arreu del món, en desenes d'antologies nacionals i internacionals, amb especial menció a l'àmbit anglosaxaó (Estats Units, Canadà i Irlanda).

Entre d'altres premis, el 2009 va rebre el Premi Nacional de la Crítica Espanyola en modalitat de poesia gallega. Alguns dels seus poemes, com Nación Reixa o Ataque escampe, han estat musicats.

Clara Fons és sociòloga i escriptora. Directora de la revista Dialogal i de la publicació digital Dialogales, membre del grup de recerca ISOR-Investigacions en Sociologia de la Religió i col·laboradora de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. Divulgadora de la temàtica religiosa.

Clara Prats és membre del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) a la Universitat Politècnica de Catalunya.

És un poeta, narrador, autor teatral i assagista en gallec. Va reunir la seva lírica en Amores e clamores, la seva narrativa en Contos e descontos i la seva poesia visual en Cinepoemas, Corpoètica i Criptograías, obra prologada per Gramoneda. Ha estat traduït a nombrosos idiomes i el seu poema A cabeleira es va publicar en setanta llengües de cinc continents. La seva poesia ha estat traduïda al català per Marta Pessarrodona i altres traductors en Bellesa o barbàrie.

Ha rebut diversos premis en diferents àmbits: Literatura (Premio de la Crítica per Tigres de ternura), investigació (Premio Losada Diéguez per Poesía galega i per A literatura galega durante a guerra civil), acadèmic (Premio Extraordinario de Doctorado de la Universidade de Santiago de Compostela), cívic (Premio Galiza Mártir de Memoria Histórica) i internacional (Premio y Medalla de la Academia Internacional Eminescu de Rumanía).

Dirigeix la Càtedra Valente de Poesia i Estètica i la revista Moenia de la Universitat de Santiago de Compostela, coordina juntament amb Carmen Blanco els quaderns Unión Libre. Va ser professor universitari a Nova York, París i Bretanya ( On va ser Doctor Honori Causa). Va publicar traduccions, assaig i edicions a l’entorn d’Emily Dickinson, Dostoiesvski, Verme, Cavafis, Antonio Machado, Borges, Cernuda, Neruda i nombrosos escriptors gallecs com Castelao, Pimentel, Dieste, Fole, Cunqueiro, Granell, Luz Pozo Garza, Valente, etc.

Coral Regí és Directora de l'Escola Virolai i biòloga de formació i educadora per vocació. Membre del comitè científic del projecte Educació Demà. Tal com descriu a Les 3 coses que he après: "Com a part fonamental del model educatiu cal reforçar l’educació dels valors que necessitem per afrontar els moments actuals d’incertesa. Cal reforçar d’una manera vivencial, aplicada al dia a dia de les escoles: la creativitat, la resiliència, l’empatia, la perseverança, l’esperança en el futur per fer joves resistents, amb capacitat d’adaptar-se, d’emprendre, de donar respostes noves, de tornar a començar, amb el desig d’anar més enllà. Amb capacitat d’observar el seu mon com un camp ple d’oportunitats".

Cristina Ribas Barberan és biòloga i periodista especialitzada en Ciència. Va iniciar la carrera als mitjans i té experiència en premsa, ràdio i televisió. En els darrers anys ha treballat en comunicació estratègica i projectes digitals per a l'administració pública. És professora associada de periodisme digital a la Universitat Pompeu Fabra i codirectora del postgrau en tecnopolítica i drets de la Universitat de Barcelona conjuntament amb Simona Levi i David Bondia