Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Sònia Moya Villanueva (Cerdanyola del Vallès, 1981) exerceix la docència des del 2005 i des de llavors indaga, dins i fora de l'aula, en l'estudi de la paraula com a eina de transformació social. En aquest sentit, col·labora en el Cicle Tocats de Lletra de Manresa des de l'any 2008 i coordina el club de lectura de poesia de la Biblioteca Ateneu Les Bases des del 2013. Convençuda que la poesia ha de canviar el món, treballa per la seva comprensió i gaudi com a eina d’ensenyament des d’una triple perspectiva: amb el propi alumnat, amb d’altres docents (Pla Lector del Bages Sud) i amb intervencions poètiques a primària. Ha publicat Gramàtica de l'equilibri (Galerada, premi de poesia Amadeu Oller 2010), Plutó (Témenos, 2015, premi Mossèn Narcís Saguer 2014), Intersecció de conjunts (Témenos, Col·lecció Lai, 2017), Càntara (Témenos, Col·lecció Lai, 2018) i Silur (Meteora, 2019, premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018). Viu la poesia d'una manera holística, i per això ha treballat amb professionals de la música com Pau Ruiz, Celeste Alías, María Di Pace, Àlex Reviriego, Manel Fortià o Marta Roma, de les arts plàstiques com Txema Rico, Quim Moya, Mariona Vilaseca o Gill Bradley, o de la dansa com Maria Ribera, Laura Bataller o Mònica Vergés. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, al grec i al portuguès.

Sor Lucía Caram Padilla és monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat i justícia social i lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Viu a Manresa. A Manresa ha estat promotora de diverses entitats. Ha iniciat la Fundació del Convent de Santa Clara, anteriorment anomenada Fundació Rosa Oriol. Aquesta entitat ajuda 1.300 famílies desfavorides a Manresa.Ha impulsat l’espai El costureo, uns horts on dones de diversos orígens tenen feina i destinen verdura fresca al Banc dels Aliments.També ha fomentat la creació el Grup de Diàleg Interreligiós, el Projecte Mosaic de salut mental i un alberg, entre altres entitats.

Participa activament als mitjans de comunicació d’àmbit català i espanyol a través, per exemple, del programa Punt de trobada de Ràdio 4 o El suplement de Catalunya Ràdio. Ha publicat l’autobiografia Mi claustro es el mundo.Va rebre el Premi Català de l’Any 2014 i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi «pel seu compromís amb les persones més desfavorides com a promotora de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, creada al Convent de Santa Clara de Manresa, i la seva vinculació a la Fundació del Convent de Santa Clara». Ha impulsat també el Programa Invulerables de lluita contra la pobresa infantil. És autora de diferents publicacions entre les quals Santa Catalina de Siena: el coraje en la Iglesia (Monte Carmelo, Burgos 1997) o Estimar la vida i compartir-la: sobre la felicitat i el compromís (Ara Llibres, Barcelona, 2014).

Stefanie Kremser és una escriptora i guionista alemanya. Nascuda en el si d'una família alemanya-boliviana, va créixer a la ciutat brasilera de Sao Paulo, on va viure entre els set i vint anys, Va estudiar cinema documental a la Universitat de Televisió i Cinema de Munic. 

Escriu guions per a sèries de ficció i documentals per a la televisió alemanya. Des del 2013 viu a Barcelona. Parla portuguès, castellà, alemany, anglès i català. 

Susana Borràs és professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili. És investigadora del Centre d'Estudis en Dret Ambiental (CEDAT), on treballa temes relacionats amb la justícia climàtica, persones defensores, drets humans i drets de la Natura.

Susanna Rafart (Ripoll, 1962) és poeta, narradora i crítica literària.

Llicenciada en Filologia Hispànica (1985) i en Filologia Catalana (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura a Secundària. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació com ara el diari Avui i la revista Caràcters, o les cadenes radiofòniques Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio, entre d'altres.

D'entre els seus reculls poètics cal destacar Pou de glaç (2002), Premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004), Baies (2005) –Premi Cavall Verd de poesia 2006–, L'ocell a la cendra (2010) i La mà interior (2011).

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Teresa Colom i Pich (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1973) és una poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. El 2004 va deixar la feina de gestora de patrimonis i fons d'inversió a l'entitat bancària on havia estat treballant des del 1995 per dedicar-se a escriure. Va formar part del grup Donzelles de l'any 2000. Ha estat articulista al Diari d'Andorra.

Ha participat en múltiples festivals nacionals i internacionals, i ha fet nombroses lectures a biblioteques d'arreu del món.

El 2010 estrenava el muntatge poeticoteatral 32 vidres, dirigit per Pere Planella, estrenat a la Pedrera de Barcelona i presentat al claustre del Monestir de Sant Miquel del Poble Espanyol, al Brossa Espai Escènic i al Teatre les Fontetes de la Massana (Andorra).

El 2015 va ésser designada com a comissària de la Setmana de la Poesia de Barcelona.

El 2019 és un any que marca el punt d'inflexió en les traduccions de l'obra de Colom a llengües com el castellà, el francès (ja el 2020), el grec, etc. Precisament les traduccions de l'obra al castellà, segons l'autora, ajuden a que altres editorials de diferents punts del món descobreixin i s'interessin per la seva obra.[8] Des de 2022 és la directora de la Fundació Ramon Llull.