Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

La família d'Oriol Junqueras va deixar Barcelona i es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts quan ell només tenia dos anys. És per això que considera Sant Vicenç com la seva ciutat i, de fet, sovint diu que sentir-se especialmente orgullós d'haver-ne estat alcalde. L'Oriol és historiador i professor d'universitat. Concretament, és llicenciat en Història Moderna i Contemporània, doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat de Barcelona i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Parla català, castellà, italià, anglès i intenta aprendre una mica de xinès. Va ser eurodiputat entre els anys 2009 i 2011 i alcalde de la seva estimada ciutat entre el 2011 i el 2015. L'any 2011 va ser escollit President d'Esquerra Republicana de Catalunya i, un any després, diputat al Parlament. L'any 2016 el van nomenar Vicepresident del Govern de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins que, el 27 d'octubre de 2017, el govern espanyol el va cessar de forma il·legítima a través de l'article 155 de la Constitució. El novembre de 2017 va ser empresonat de forma preventiva acusat de rebel·lió i sedició, unes acusacions que no ha admès mai ja que, com va dir durant el judici al Suprem, "votar no és delicte, impedir-lo per la força sí".

El 2019 va encapçalar les llistes d'Esquerra a les eleccions espanyoles del 28 d'abril i a les europees del 26 de maig. Esquerra Republicana va guanyar per primera vegada unes eleccions a les Corts espanyoles, i ho va tornar a fer en la repetició electoral del 10 de novembre. El 14 d'octubre del 2019 va ser sentenciat a 13 anys de presó, però això no li ha impedit seguir liderant el partit, impulsant el moviment independentista i defensant l'amnistia que ha d'acabar amb la causa general contra l'independentisme. Va poder participar a la campanya d'Esquerra Republicana per a les eleccions al Parlament de Catalunya del febrer del 2021, en què els republicans van ser la primera força, empatada amb el PSC.

Més enllà de la seva carrera acadèmica i política, Oriol Junqueras ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, RAC1 i RNE i ha sigut guionista i assessor en sèries documentals de televisió com L'Onze de Setembre de 1714, Els maquis: la guerra silenciada, Conviure amb el risc i Barcelona sota el franquisme. També he estat autor i coautor de més d'una desena de llibres. I, com a curiositat, ha treballat a l'estudi secret del Vaticà.

Oriol Pérez i Treviño és musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d’importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l’Acadèmia 1750 o L’Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.

En l’actualitat, està treballant en un assaig sobre la recepció de Johann Sebastian Bach junt a l’escriptor Miquel de Palol i escriu diàriament al portal Nosolocine la secció Entre Clàssics. És crític musical d’El Punt Avui. És autor de diferents publicacions, entre les quals ek quadern de la Fundació Joan Maragall número 123 «L’Experiència musical: origen, ritualitat i transcendència: el cas de Ludwig van Beethoven». A Fragmenta editorial ha signat una introducció del llibre Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, d’Arthur M. Abell.

Oriol Texidor és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es forma en les arts plàstiques de manera autodidacta, mitjançant un viatge de quatre anys que el porta a visitar i estudiar els principals museus europeus per a conèixer la Història de l’Art, i a retirar-se un temps a les muntanyes, en solitari, on començarà a pintar. 

Guardonat amb el 3er Premi al Concurs Internacional Anchipurac esCultura, San Juan – Argentina (2018), Premi-Beca Cal Massó d’Art Contemporani – Reus (2008), 1r Premi al Concurs Biennal de Pintura Jove de la Generalitat de Catalunya (2004), 1r Premi Internacional del Cercle de Belles Arts de Lleida (2003), 1r Premi en el Concurs Jaurena Art de Pintura (2003), Premi a la Pintura Jove Sala Parés (2002).

Ha estat Artista Resident convidat per diversos museus nacionals i internacionals: Artist in Residence al Werkhuis Maastricht Noordoost (2017) ,al Stichting Grafische Atelier, Holanda (2017), a Cal Gras Residència d’Artistes Avinyó (2016), al Museu Molí Paperer de Capellades (2016), a l’Escola de Ceràmica I Centre d’Artesania de La Bisbal, La Bisbal d’Empordà (2015), a Résidence d’Artistes IFITRY- Centre d’Art Contemporain, Essaouira, Marroc (2014).

Conferenciant al Foro de Espiritualidad de Logroño – Universidad Popular de La Rioja, al Centre Cultural de Terrassa, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny, i a diverses biblioteques i centres educatius.

La seva obra es troba en col·leccions d’art a Espanya, Holanda, França, Bèlgica, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Portugal, Àustria, Argentina i Emirats Àrabs.

Ha impartit docència a l’Escola Massana (2021-…), a l’escola Internacional Metàfora Studio Arts (2013-…), al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí (2015-2018), i a l’Escola de Ceràmica de La Bisbal (2011-2015), i ha organitzat workshops en múltiples ocasions dins les programacions expositives de diversos museus, centres educatius i galeries d’art dins i fora del país.

L’any 2007 uneix la seva formació d’ arquitecte amb la pràctica artística creant l’estudi ar+quitectura plàstica, especialitzat en intervencions artístiques en l’arquitectura.

El seu testimoni ha estat publicat en dos llibres: ‘Espirituals sense religió’ (Fragmenta, 2015), ‘La experiencia contemplativa’ (Kairós, 2017).

Òscar Andreu és comunicador, humorista, escriptor i cantant. És codirector i guionista de La competència a RAC 1 , i de La nit dels Òscars a TV3, juntament amb Òscar Dalmau. També és cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte.

Òscar Camps i Gausachs (Barcelona, 1963) és un socorrista, empresari i activista social català, conegut principalment per ser el fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms. Va ser guardonat amb el premi Català de l'Any del 2015.

Pau Alabajos. Torrent, 1982. Pau Alabajos és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i té una dilatada trajectòria artística lligada a la música i als escenaris. Des de 2002 ha publicat vuit treballs discogràfics (Futur en venda, Teoria del caos, Una amable, una trista, una petita pàtria, Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, Pau al Palau, L’amor i la ferocitat, Ciutat a cau d’orella i Les hores mortes)

Dins de l’àmbit literari, ha musicat versos de Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, Bartomeu Rosselló Pòrcel i altres autors contemporanis.

A més a més, imparteix tallers didàctics en instituts de secundària i universitats sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés i sobre el moviment cultural de la Nova Cançó.

L’any 2017 participa en el projecte teatral Vives, escrit i dirigit per Gabriel Ochoa, interpretant en directe les cançons de la banda sonora de l’espectacle i, compartint escenari amb els actors Sergio Caballero i Laura Romero.

La seua opera prima en l'àmbit de la dramatúrgia es titula Hotel Fontana (Bromera, 2019). Es tracta d’un projecte de teatre documental sobre la Guerra dels Balcans i es centra concretament en un dels episodis més terribles de la història europea recent: el genocidi de Srebrenica. Aquesta obra va ser guardonada amb el XLV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i amb el XXXI Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Darrerament, ha publicat El tocadiscos de Joan Fuster (Bromera, 2022), un espectacle teatral dirigit per Gabriel Ochoa i Maria Almudéver, que coincideix amb el centenari del naixement de l’assagista de Sueca, i que compta amb els actors Alfred Picó i Lara Salvador sobre les taules i la col·laboració de Feliu Ventura, Mireia Vives, Meritxell Gené, Sandra Monfort, Pep Gimeno “Botifarra”, Gemma Humet, Xavier de Bétera, La Maria i altres artistes, que sumen les seues veus a la de Pau Alabajos per a cantar en viu i en directe algunes de les cançons més emblemàtiques de la lluita antifranquista. Una gira amb més de trenta actuacions entre els anys 2022 i 2023 avalen aquest projecte a mig camí entre la literatura, el teatre i la música en directe.