Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Moisès Esteban-Guitart és Director de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, Catedràtic del departament de psicologia de la Universitat de Girona, on imparteix docència en l'àmbit de la psicologia evolutiva i de l'educació. Llicenciat en psicologia i en filosofia. Doctor en psicologia (Programa de Doctorat Interuniversitari en Psicologia de l'Educació). Va realitzar el pràcticum fi de carrera i el darrer any dels estudis de psicologia a la Universidad de Salamanca amb una beca SICUE-SENECA. Becat pel Minsiterio de Educación y Ciencia va realitzar la tesis doctoral sobre la construcció de la identitat en indigenes i mestizos de la Universidad Intercultural de Chiapas (Mèxic), institució on va realitzar-hi dos estades acadèmiques pre-doctorals. Ha ampliat estudis al Leeds Social Science Institute (Anglaterra), amb la Dra. Anna Bagnoli, desenvolupant una aproximació multimetodològica per estudiar la construcció de la identitat des d'una perspectiva narrativa. Ha realitzat una estada post-doctoral al Institute for Cultural Research & Education (Califòrnia, EUA), dirigit pel Dr. Carl Ratner, i ha estat professor visitant en el College of Education de la University of Arizona (EUA), treballant amb l'equip del Dr. Luis Moll, i a la University of Colorado Boulder (EUA) amb el professor Dr. William Penuel. Sota una perspectiva vygotskiana, els interessos d'investigació i docència s'enmarquen en l'anàlisi i comprensió de les relacions entre cultura, identitat i educació. En aquest sentit, les principals línies d'investigació són: 1) la construcció de la identitat en contextos multiculturals, 2) continuïtats-discontinuïtats família-escola en situacions d'elevada diversitat social i cultural (aprxoximació dels fons de coneixement id 'identitat), 3) l'anàlisi d'experiències significatives d'aprenentatge. Actualment és director de l'Institut de Recerca Educativa (IRE) de la Universitat de Girona, editor de la revista Papeles de Trabajo sobre Cultura Educación y Desarrollo Humano, responsable a la Universitat de Girona del Postgrau Interuniversitari en Psicologia de l'Educació (MIPE i DIPE), membre de la International Society for Cultural and Activity Research, i de la xarxa Re-Generating CHAT Theory (dirigida pel Dr. Michael Cole), així com fundador de la Funds of Knowledge International Alliance.

Mònica Nadal és llicenciada i màster en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i M. Phil en Women's Studies pel Trinity College Dublin (Irlanda). Del 2002 al 2009 va ser responsable de l'àrea d'immigració de la Fundació Jaume Bofill i codirectora de l'informe anual L'Estat de la Immigració a Catalunya. És autora de diversos articles sobre la matèria i ha fet nombroses conferències i cursos sobre immigració i gestió de la diversitat.

Entre d'altres, ha estat vicepresidenta de la Mesa de la diversitat del Consell de l'Audiovisual de Catalunya del 2005 al 2009. Al 2009 esdevé Cap de prospectiva i des de maig del 2014 és la Directora de recerca de la Fundació. És també membre de l'equip directiu.

Mònica Rikic és una artista electrònica. Enfoca la seva pràctica al codi, l'electrònica i objectes no digitals per crear projectes interactius sovint emmarcats com a jocs experimentals. El seu interès rau en l'impacte social de la tecnologia, la convivència humà-màquina-huma i la reapropiació de sistemes tecnològics per repensar-los a través de l'art. Des d'enfocaments educatius fins a experimentacions sociològiques, els vostres projectes proposen noves maneres d'interactuar amb l'entorn digital que ens envolta. 

Amb els seus projectes ha participat a festivals com Ars Electronics, Sónar o FILE, entre d'altres. Ha realitzat residències artístiques a TAG a Montreal, QUT-The Cube a Austràlia, Platohedro a Medellín, Medialab Prado a Madrid, i Etopia a Saragossa. Actualment forma part de dos projectes de Creative Europe: Contested Desires i ARTificial Intelligence Lab. 

Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021, i també al Japan Media Arts Festival, AMAZE Berlin, Margaret Guthman Musical Instrument Competition (Atlanta) i amb una beca Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA 2018. 

Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 1968) és una periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya i l'any següent, consellera delegada i editora del diari Ara. Des del 2 de setembre de 2013 fins al 17 de juliol de 2020 va ser la conductora i directora d' El matí de Catalunya Ràdio. Des de febrer de 2022 és vicepresidenta d'Òmnium Cultural.

Monika Zgustová és una escriptora i traductora txeca. Va estudiar literatura comparada als Estats Units i actualment viu a Catalunya.

Ha traduït una seixantena de llibres del txec i rus al català i castellà; com les d'autors tan reconeguts com Bohumil Hrabal, Vaclav Havel, Jaroslav Hasek, Milan Kundera són impecables. Les seves traduccions li han merescut diversos reconeixements; com el Premi de les Lletres Catalanes 1991, l' European Translation Prize 1994, el Premi Ciutat de Barcelona 1995 o el Premio de traducción Ángel Crespo 2010, entre d'altres.

Com a escriptora ha publicat diverses novel·les; amb la darrera, La nit de Vàlia, li van atorgar el Premi Amat-Piniella l'any 2014. També ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques; com El País, La Vanguardia, ARA, La Maleta de Portbou.

Montserrat Pedreira és mestra, llicenciada en psicologia i doctora en educació. És la directora dels estudis de grau d’educació infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la Uvic-UCC.