Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Marlène Lebrun és doctora en educació i associada en lletres, és investigadora en ciències de l’educació i ha treballat a França, Quebec, Suïssa i actualment al Marroc. Amb una gran experiència internacional en formació i investigació de professors, és autora de diverses i variades publicacions, inclosos els llibres següents: Vistes actuals sobre les rondalles de La Fontaine (2000) Postura crítica i gest antològic (2005) La classe de francès i literatura (2010) I si l’Escola aprengués a pensar ... (2017) La qüestió de la formació del professorat i la identitat cultural (2020).

Arquitecta urbanista per la Universitat Politècnica de Catalunya, és sòcia co-fundadora de Mixité. Territori, Cultura i Comunitat, cooperativa des de la qual s'impulsen projectes i solucions regeneratives, comunes i participades per a la millora del desenvolupament i la gestió col·lectiva del territori. Un exemple n'és el projecte "Territoris alimentaris: relocalitzant la cadena alimentària per a una transició cooperativa”. Combina la seva activitat professional amb l'acadèmia, com a professora associada a la Universitat de Girona i membre del grup de recerca Arquitectura i Territori. Actualment està desenvolupant el doctorat en urbanisme a la UdG sobre la connexió entre urbanisme i alimentació en un context de post-creixement.

Marta Esteve és llicenciada en Dret i Diplomada en Treball Social, actual Directora de la Fundació Carulla.

És llicenciada en Literatura i es Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat d’Oviedo i professora associada de ‘aquesta universitat.

L’any 2002 va publicar el poemari Pórticu, on es mostren uns poemes de caire intimistes i iniciàtics a la vida i, per tant, també a les portes de la mort.

Ha publicat articles i llibres de crítica literària, història i didàctica, també ha col·laborat en la Historia de la literatura asturiana difosa per l’Acadèmia de la Llengua Asturiana, en el moment que era Vicepresidenta. Ha estat professora de d’ensenyament secundari Jovellanos de Gijón.

Neix a Terrassa el 18 de novembre de 1941. És una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998). L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.

Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.

Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

El 2019 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.

El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia.La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra. El 2023 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l'editor i activista cultural Eliseu Climent i la cantautora Maria del Mar Bonet, premi anunciat el 19 de juliol i lliurat el 7 de setembre.