Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Mari Luz Esteban va néixer l’any 1959 en un poble del nord de Burgos, però des dels tres anys viu a Basauri (Biscaia). Mentre estudiava medicina va començar a participar en els moviment feministes i posteriorment com a metgessa de planificació familiar. Des de aleshores ha estat implicada en diferents iniciatives del moviment feminista. Fer una tesis doctoral en el cap de la salut i el gènere li va fer donar el salt a l’antropologia social. Ja fa vint-i-cinc anys que és professora di investigadora en la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Ha publica molts assajos en el camp de la salut, el cos, les emocions, l’amor i el feminisme. El més coneguts són dos: Antropologia del cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio (2004) i Crítica del pensamiento amoroso (2011), ambdós publicats per Edicions Bellaterra. Ha escrit tres llibres de poesia: Amaren heriotzak libreago ninduen (Pamiela, 2013) (La mort de la mare em va fer més lliure; Pol·len, 2020); i Haragizko erreformak (Reformas canales) (Pamiela, 2023).

Nascuda a Estopanyà (Osca). Ha viscut sempre al barri de la Bordeta de Lleida. És llicenciada en Filologia Romànica. La ràdio i la televisió, des de l'any 1986 quan es va posar per primera vegada davant d'una càmera, formen part de la seva vida.

Fou locutora de diversos programes a diversos programes de Ràdio Terraferma de la Cadena 13 des del 1983. Des del 1986 treballa a Televisió de Catalunya, on va començar sent presentadora de continuïtat i on ha estat presentadora i conductora al concurs del Filiprim Migdia, la transmissió de Cavalcades de Reis, les Festes de la Mercè, les campanades de Caps d'Any, l'espai De Vacances, el Mag Magazine, Com a casa, Bon dia Catalunya, L'hora de Mari Pau Huguet, En directe Mari Pau, Bojos pel ball, Crònica d'avui , Connexions, Dies de tele, Zona de ball, En directe  i TVist. Com a actriu ha participat en sèries com Nissaga de poder, El cor de la ciutat, Plats bruts, Lo Cartanyà, Polònia. En el teatre ha fet de narradora a l'obra Oliver Twist de Coco Comin. A Catalunya Ràdio va fer el programa Cafè amb gel. Ha publicat el llibre Anem a ballar?

Des del 2010 treballa al servei del Defensor de l'Audiència de Televisió de Catalunya.

Maria Callís és poeta i professora associada a la Universidad de Barcelona, on imparteix classes de Filologia catalana. Va debutar en el mundo literari amb el poemari Jonàs (Galerada, 2004), amb el que va guanyar el premi Amadeu Oller de textos de poetes joves. Anys més tard va publicar La matinada clara (Accent, 2009), obra que té el mateix títol que el poema de Joan Salvat-Papasseit i que compta amb les il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet. Al 2011 va participar en l'obra col·lectiva Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Editorial Setzevents, 2011), que va sorgir del moviment 15M a Barcelona. El seu llibre La ciutat cansada (Proa, 2017) és un poema en prosa amb el qual va guanyar el premi Carles Riba 2016. Diferents grups i cantants catalans han posat música a alguns dels seus poemes; com per exemple, Manel, Sílvia Pérez Cruz, Bikimel i Miss Carrussell amb Clara Peya & Judit Neddermann.

Ha participat en numerosos recitals llegint poemes seus i d'altres autors. Forma part de l'Associació Cultural, que promou l'activisme musical The Indian Runners i de les formacions El pèsol feréstec i Vladivostok.

Va néixer a Cal Rosal en una família típica berguedana, de pare miner, mare “fabricanta” i avis pagesos. De tots ells va aprendre a entendre i estimar el territori, i a valorar l’entorn i el patrimoni agrari i industrial que ja desapareixia del seu voltant. Titulada en Realització i Producció de ràdio, televisió i espectacles, i després de treballar en diferents empreses del sector, va decidir iniciar L’Escairador, un projecte agroalimentari amb els valors i coneixements dels pares sobre l’antiga professió i productes. Ha desenvolupat la seva iniciativa dins del treball en xarxa, i forma part de diferents associacions i col·lectius per generar complicitats i reforçar el posicionament i la imatge del Berguedà i els seus productors agroalimentaris en concret.

L’Escairador és el primer centre professional d’escairat de cereals de Catalunya. Es tracta d’un antic molí recuperat on se separa la pell o pellofa del gra mateix, un procés imprescindible per convertir els cereals en un aliment apte per al consum, ja que redueix el temps de cocció i en facilita la digestió. L’Escairador treballa amb varietats de cereals tradicionals locals i de proximitat, tots amb un alt valor nutricional i organolèptic, molt diferent a les varietats modificades que ofereixen grans rendiments als camps i que són els majoritàriament cultivats. És un projecte doblement innovador perquè no només recupera un vell ofici sinó que també ha convertit una petita finca agrícola familiar en un projecte agroalimentari sostenible en tots els sentits: econòmicament viable amb un procés de producció respectuós envers l’entorn i en unes instal·lacions energèticament netes i eficients. El projecte ha estat la guanyador del premi PITA 2019 en la modalitat de Jove/a Emprenedor/a Innovador/a per la recuperació de cereals tradicionals i autòctons i de l’antic ofici de l’escairador.

Des del 2023, i després de tres anys de recerca i desenvolupament, l’Escairador ha esdevingut el primer fabricant de pasta artesana sense gluten, del nostre país.

Maria del Mar Albajar és l'abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat des del 2015. De ben jove va començar a estudiar música i més tard va estudiar Empresarials i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. Ja al monestir va estudiar Ciències Religioses i va obtenir la llicenciatura de Teologia a Berkeley, Estats Units. És trainer de Focusing.

Maria Lluïsa Amorós Corbella (Reus, 1954) és una novel·lista i professora catalana. És filla del poeta Xavier Amorós Solà.

Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, delegació de Tarragona (avui URV) és catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, i ha exercit la docència en l'ensenyament de Secundària a l'INS Gaudí de Reus, on ha format part de col·lectiu de docents des del 1978 fins al 2016. Com a membre del PEN Català va participar en el Fòrum 2004 Paraules i Futur a Palma.

En el camp de la literatura, ha treballat sobretot la novel·la i la novel·la juvenil. Des del seu debut, l'any 1986, amb Poppis i Isolda, ha publicat disset títols en llengua catalana. Amb Aquella tardor amb Leprechaun va obtenir un Premi Vaixell de Vapor 1987.