Margarita Ballester (Barcelona, 1942) és poeta i professora d'Història. Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, i més tard viu a París i Madrid. Si ens deixessin portar pels tòpics diríem que som al davant d'una escriptora que esclata com a tal amb la maduresa, però no hi ha dubte que, tot i publicar les primeres obres a partir dels quaranta anys, la seva poesia ha anat creixent amb el pas del temps, després d'una feina crítica personal d'enorme exigència.
Així, després d'uns poemes inicials a la revista Reduccions veu la llum el seu primer llibre, L'infant i la mort (1989), premi Rosa Leveroni. La crítica catalana celebra l'aparició d'aquesta nova veu, però l'autora continuarà treballant al seu ritme fins el 1995, any en què el llibre Els ulls la converteixen en una poeta imprescindible. Deu anys més tard, el 2004, publica l'obra, Entre dues espases, que mereix el prestigiós premi Josep Maria Llompart de poesia, dins dels premis Cavall Verd que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
D'imatges potents i suggeridores, servint-se sovint de la mirada a altres arts per a dur a terme la seva obra fonamentada en la paraula, Margarita Ballester viu a l'illa de Menorca, on fa classes i continua treballant en la seva proposta poètica, d’una intensitat poc habitual als nostres temps.
És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
