Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

És un intèrpret i creador amb seu a Barcelona. Format en dansa contempo-rània a AREA i SEAD.

Els seus treballs orbiten al voltant de conceptes com fragilitat, detall, suport, risc i catarsi, dins una recerca de moviment sobre el partnerning, el ritme i la tradició.

Les seves creacions s'han estrenat en festivals com la Fira Mediterrània de Manresa, el Sismògraf, la Fira de Tàrrega o la Caldera. Actualment està en gira amb el duet de carrer "COSSOC", juntament amb la ballarina Anamaria Klanjscek i el projecte "Brots transhumants" amb l’Arnau Obiols.

És un performer versàtil que ha treballat amb alguns dels coreògrafs més actius de l'escena catalana actual com; Roberto Olivan, GN / MC, Roser López o Lali Ayguade, espectacles amb els que ha girat nacional i Internacionalment.

Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) és professora i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Del 2011 al 2021, va ser consellera del Consell Insular de Menorca, institució que va presidir del 2015 al 2017. És autora de La mort de l’ànima (2007), finalista del premi Sant Jordi. Amb la novel·la L’alè de les cendres (2014) va recollir el testimoni dels vençuts el 1939 a les Illes Balears.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Espiral (1998), primer llibre que publica, és un recull de contes brevíssims on plasma les obsessions —la fugacitat de tot, la mort, l’oblit…— que ja eren presents a la seua pintura i que es reflectiran, també, en les obres posteriors. El segueixen les novel·les Verso (2001) i. Aquesta última rep una acollida inusual per part de la crítica, amb sis premis, i esdevé, tot i la seua complexitat, un èxit de vendes. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada a fons, i el 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells de Narrativa Catalana. El seu últim llibre és Ningú no ens espera (2016), un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. L'any 2020 publica Ignot, on hi circulen diversos personatges que tenen com a nexe comú la creació artística.

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, 1961) és un jugador retirat de waterpolo català. És considerat com un dels millors waterpolistes de la història i va ser escollir millor esportista català del segle xx. Des de 2016 forma part del cos tècnic de Josep Guardiola al Manchester City.

Filòsof i polític català que va ser el president del Senat d'Espanya entre maig i desembre de 2019. Fou diputat a les Corts Generals durant la XII Legislatura espanyola (2016-19) i és senador de la XIII legislatura, des de 2019. És catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i va presidir l'associació Federalistes d'Esquerres (2013-16).

El 1974 es llicencià en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1979. Des de 1986 és catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona on ha estat director del Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Facultat de Filosofia (1986-93). Com a docent, ha estat professor de les matèries de Filosofia contemporània i Filosofia de la Història i ha impartit docència a diverses universitat europees i americanes. També ha estat investigador al Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid).

Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques especialitzades. A més ha dirigit les col·leccions Pensamiento contemporáneo i Biblioteca del Presente (Paidós) i Pensamiento Herder (Editorial Herder); codirigit Filosofía, hoy (Santillana) i Biblioteca Iberoamericana de Ensayo (Paidós México) i també ha estat editor de la sèrie Pensamiento 21 (Los libros de la Catarata).

Ha estat col·laborador habitual del diaris El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Clarín i La Nación; de les emissores Cadena SER, Catalunya Ràdio i Radio Nacional de España i del digital El Confidencial. També va dirigir la revista Barcelona Metròpolis.

Va ser un dels signants del manifest Llamamiento a la Cataluña Federalista y de Izquierdas que va donar lloc a la creació dels Federalistes d'Esquerres, associació que va presidir entre els anys 2013 i 2016 i que defensa l'encaix federal de Catalunya dins Espanya i una sortida dialogada com a alternativa al sobiranisme. Des de 2016 és vocal d'honor de l'entitat.

A les Eleccions Generals espanyoles de 2016, va ser escollit diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats, com a segon integrant de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya. Durant la XII Legislatura va ser el portaveu del seu grup parlamentari a les comissions d'Educació i Esports (2016-18) i de Ciència, Innovació i Universitat (2018-19) del Congrés. A les eleccions d'abril de 2019 va ser elegit senador per Barcelona de la XIII Legislatura.

El 21 de maig de 2019 va ser escollit president del Senat.

El setembre de 2019 el diari espanyol ABC va publicar diferents articles acusant-lo d'haver plagiat en alguns llibres seus, fet que aquest va negar.

Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) és un antropòleg i catedràtic universitari català. Llicenciat en Història de l'art i doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat especialment entorn la violència religiosa i la construcció de l'etnicitat i les estratègies d'exclusió en marcs urbans. Alhora, s'ha interessat per les representacions culturals a la ciutat i les noves formes de culte al món contemporani. Membre del Consell de direcció dels Quaderns de l'ICA, forma part de l'Institut Català d'Antropologia. També va ser membre de la Comissió d'Estudi sobre la Immigració del Parlament de Catalunya. Forma part del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.