Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Actualment és director i presentador del programa Sense Fronteres de Catalunya Ràdio (que ja va dirigir anteriorment 11 temporades (premi Ràdio Associació 2005). Just aquest estiu ha acabat la meva etapa com a editor els últims 21 anys de l’informatiu Catalunya Nit (abans Catalunya Vespre), premi de l'Acadèmia Catalana de la Ràdio 2016.

Anteriorment va ser editor de l'Informatiu del Migdia, cap de la secció de política, presentador de la programació especial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, locutor fundador de Catalunya Informació l'any 1992 i corresponsal als Estats-Units (1994 i 1995). També ha escrit al diari La Nación de Washington DC i ha treballat a RNE i Cadena 13. Ha guanyat, amb tot l’equip d’informatius, dos Ondas: un per la cobertura de la gran nevada de l'any 2010 i un altre per la informació dels atemptats del 2017 i també un Premi Nacional de Comunicació l'any 2014. 

Lacol Arquitectura és una cooperativa d’arquitectes establerta el 2009 al barri de Sants de Barcelona.

Des de Lacol treballen per generar infraestructures comunitàries per a la sostenibilitat de la vida, com a eina clau per a la transició ecosocial, mitjançant l’arquitectura, el cooperativisme i la participació. Treballen amb l'arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l'entorn proper de manera crítica. Sempre en paral·lel a la societat, actuant de manera justa i solidària començant per un sistema de treball horitzontal.

Creuen que la manera de transformar les ciutats és a partir de la participació activa de la gent que les habita i de l’acció propositiva. Treballen sobre els interessos relacionats amb la qualitat de vida de totes les persones que habiten les ciutats. L'aportació de l'arquitecte es fa en el si del moviment urbà, com una peça més d'aquest moviment, ajudant a traduir inquietuds ciutadanes i plasmar-les sobre el paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i d’estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix, la representació gràfica, etc.

En els darrers anys Lacol s'ha especialitzat en el camp de l'habitatge cooperatiu del qual n’és avui en dia un dels principals referents al nostre país, on destaca el projecte de la Cooperativa d'habitatges La Borda (Premi Emergent Mies Van Der Rohe 2022). Actualment està desenvolupant diversos projectes d'habitatge cooperatiu, un d'ells a la ciutat de Manresa (Cooperativa d'habitatges La Raval).

Laia de Ahumada és doctora en filologia catalana i escriptora. És impulsora de les associacions Centre Obert Heura i Terra Franca. Com a escriptora s’ocupa de temes relacionats amb la interioritat i la qualitat humana. Com a investigadora se centra en l’escriptura femenina de l’època moderna. En el camp social s’implica a millorar la situació de les persones.

Laia Malo és una poeta, traductora i músic mig berguedana, mig navassenca, mig de l'espai. Autora de 6 llibres de poemes, el darrer dels quals és versets i cigarrets (Edicions UdL, 2021), apareix en antologies d'arreu del món i recentment ha estat traduïda i publicada en portuguès (Uma alienígena na varanda. Texto Sentido. Porto: 2022). Ha participat en festivals i recitals nacionals i internacionals, com a poeta i com a meitat de Jansky, i col·labora habitualment amb altres creadors plàstics, visuals, etc. Ha traduït del rus el poemari Fites, de Marina Tsvetàieva (Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover de Traducció 2021) i, de l'anglès, els poemes d'Auguris d'innocència, de Patti Smith i la novel·la El bosc de la nit, de Djuna Barnes.

Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) va iniciar la seva carrera literària quan tenia 11 anys. Escriu la seva obra en català, castellà i anglès, i és traductora de l'anglès i el tibetà. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari de final de carrera. És professora d'escriptura conscient. Ha treballat durant més de 15 anys en el sector editorial, fent de correctora, traductora, curadora i editora. En la seva faceta musical, és guitarrista, compositora i cantautora. Ha publicat setze llibres de poesia i teatre i li han atorgat premis literaris de prestigi, com el Benet Ribas, el Miquel de Palol i l'Ausiàs March. La seva poesia ha estat inclosa en diverses antologies, i ha estat traduïda a llengües com ara el portuguès, el francès, l'italià, el grec i l'anglès.

En la seva trajectòria de més de 20 anys com a rapsoda, ha actuat en multitud de pobles i ciutats de l'Estat. També l'han convidat a compartir la seva poesia en universitats, teatres, auditoris, fires literàries i festivals d'Itàlia, França, Algèria i els Estats Units.

Ha dut a terme molts projectes de diferents formats en col·laboració amb artistes de diverses disciplines, explorant en la intersecció entre la literatura i la música, el vídeo, la pintura, l'escultura, la dansa o la fotografia.

Ha estat coeditora i cofundadora d'Edicions Terrícola i codirectora de la revista The Barcelona Review. Ha gravat el disc Carboncle amb el violista de roda Adrià Grandia i ha estat guitarrista en el grup de thrash metal Red for more, amb el qual va gravar la maqueta Red for more.

Des de l'any 2010 practica el mindfulness i la meditació seguint la guia de la seva mestra, Lama Yeshe Chödrön. Durant aquests anys, ha incorporat en la creació artística la pràctica del mindfulness i la meditació i ha investigat molt en especial sobre l'escriptura conscient o mindful writing. També ha aprofundit en la comprensió del cos i la ment mitjançant les pràctiques del ioga, el txi-kung, el katsugen i el moviment lliure conscient.

Laura López Granell va néixer el maig del 68 al barri del Poblenou de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia Itineraris (Premi XXIIIè Certamen Literari per a Joves de la Generalitat de Catalunya, 1993), Forat (2014) i Coratge (2020), i Ombra de veu, dins la publicació col·lectiva Baix Continu 2023 que comparteix amb les poetes Nati Soler i Zoraida Burgos. Durant anys ha fet públics els seus poemes en blocs i recitals. Ha estat antologada a publicacions com Eròtiques i despentinades, Generació Horiginal, Women writers in catalan, Dones i arbres, i recentment a Flamarades sortiran, Antologia de poesia catalana feminista.

És professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació, l’any 1998; hi fa classes de poesia, narrativa, creativitat, i d’assessora literària. Des de 2020, condueix el club de lectura de poesia de la llibreria Nollegiu.