Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Anna Forcada és metgessa de família i gerent de l’ICS a la Catalunya Central.

Doctora en psicologia per la Universitat de Barcelona i doctora honoris causa per la universitat Simón Bolívar de Barranquilla (Colòmbia). 

Fins a la seva jubilació va ser professora de Psicologia a la universitat de Córdoba.

Les línies d’investigació sobre les que treballa i les seves publicacions tracten fonamentalment sobre les dones i l’envelliment, per les quals ha obtingut diversos premis. Altres àmbits del seu interès docent i investigador son la coeducació i el feminisme, així com la transformació de la investigació i la docència en psicologia des d’una perspectiva feminista.

Ha estat impulsora de la Càtedra d’estudis de les Dones de la Universitat de Córdoba.

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). Llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, màster en Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona i màster en Direcció de Marketing a ESIC.

Ha publicat vuit poemaris: Implosions (LaBreu Edicions, 2008), L’ésser solar (Lleonard Muntanter Editor, 2013; Premi Pare Colom de poesia), Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015), Molsa (AdiA Edicions, 2016; Premi Bernat Vidal i Tomàs), El tubercle (Editorial 3i4, 2016; Premi Senyoriu Ausiàs March), Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019), Ameba (Llibres del Segle, 2020; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Les ocultacions (Proa, 2022; Premi Miquel de Palol de poesia).

Va debutar als 16 anys a Ràdio Joventut de Barcelona, on als 18 va començar la seva carrera professional, com a periodista esportiu. Va formar part de les transmissions dels partits del Barça de Joaquim Maria Puyal, primer a Ràdio Barcelona (1981) i després a Catalunya Ràdio (1985). Va recollir experiències seguint de prop el Barça al llibre ‘A un pam de la glòria’ (1994). El gener del 1995 es feu càrrec de la direcció d''El matí de Catalunya Ràdio', programa que va liderar durant catorze temporades, fins al 2008. El 2009 es va traslladar a Washington per dirigir la corresponsalia de TV3 als Estats Units. Creacions seves són, també, formats com 'APM?' i 'Aquest any, cent!' Ha guanyat el Premi Nacional de Periodisme (2001), el Premi Nacional de Comunicació (2004), dos premis Ondas (1997 i 2014) i el premi Josep Pla de narrativa (2018) per 'Bon dia, són les vuit!' També és autor del recull d’entrevistes 'La vida en directe' (2003), del recull de converses radiofòniques 'El matí amb Raimon Panikkar' (2008) i de l’assaig 'La nació en portada' (2020).

Antoni Vives (Barcelona, 1965). Polític i escriptor. És autor de diversos llibres d'assaig, com ara Catalunya, entre la perplexitat i el somni (2002), El nacionalisme que ve (Premi Octubre d’Assaig 2003), Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona (2006) i Per què faig de polític. Carta oberta als meus fills (2007). També és autor d'El somni de Farringdon Road (2010), la seva primera novel·la, amb què va guanyar el Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès i va ser finalista del Premi Amat-Piniella, de Les banderes de l’1 d’abril (2012) i I demà, el paradís (2014).

És un músic pirinenc especialitzat en la bateria i la percussió, que canta i té una visió utilitària dels altres instruments que toca.

Publica tres discos al seu nom: "Projecte Pirene" (Aladid Records, 2013), "Libèrrim" (Aladid Records, 2015) i "Tost" (Microscopi, 2019). 

Participa en una gran diversitat de projectes musicals o en relació amb d'altres disciplines artístiques com la dansa, la poesia, l'escultura, l'audiovisual o la performance.
La Natura, el territori i la improvisació són una constant en la seva obra que va des de l'arrel fins a la creació lliure.

Arnau Obiols és un artista arrelat de mirada oberta i sonada lliure.