Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Àngels Gregori i Parra (Oliva, 14 de gener de 1985) és una poetessa i gestora cultural. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l’àmbit de la investigació sobre les geografies literàries. Dirigeix el Festival de Poesia d'Oliva des dels seus inicis, l'any 2005. Entre 2018 i 2022 fou la presidenta del PEN Català. També és presidenta de la Fundació Francisco Brines i des de juny de 2021 acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L'any 2003 va rebre el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines. Als dinou anys va crear El Festival Internacional de Poesia d'Oliva, i des d'aleshores cada any n'ha dirigit l'organització. L'any 2007 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia, amb Llibre de les Brandàlies. L'any 2010 va rebre el Premi Alfons el Magnànim de Poesia per l'obra New York, Nabokov & Bicicletes. I, també, l'any 2013 va rebre el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona amb el poemari Quan érem divendres. La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies de poesia i ha estat traduïda a diversos idiomes, com l'italià, el castellà, el francès, el croat i l'asturià.

Anna Forcada és metgessa de família i gerent de l’ICS a la Catalunya Central.

Doctora en psicologia per la Universitat de Barcelona i doctora honoris causa per la universitat Simón Bolívar de Barranquilla (Colòmbia). 

Fins a la seva jubilació va ser professora de Psicologia a la universitat de Córdoba.

Les línies d’investigació sobre les que treballa i les seves publicacions tracten fonamentalment sobre les dones i l’envelliment, per les quals ha obtingut diversos premis. Altres àmbits del seu interès docent i investigador son la coeducació i el feminisme, així com la transformació de la investigació i la docència en psicologia des d’una perspectiva feminista.

Ha estat impulsora de la Càtedra d’estudis de les Dones de la Universitat de Córdoba.

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). Llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, màster en Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona i màster en Direcció de Marketing a ESIC.

Ha publicat vuit poemaris: Implosions (LaBreu Edicions, 2008), L’ésser solar (Lleonard Muntanter Editor, 2013; Premi Pare Colom de poesia), Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015), Molsa (AdiA Edicions, 2016; Premi Bernat Vidal i Tomàs), El tubercle (Editorial 3i4, 2016; Premi Senyoriu Ausiàs March), Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019), Ameba (Llibres del Segle, 2020; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Les ocultacions (Proa, 2022; Premi Miquel de Palol de poesia).

Va debutar als 16 anys a Ràdio Joventut de Barcelona, on als 18 va començar la seva carrera professional, com a periodista esportiu. Va formar part de les transmissions dels partits del Barça de Joaquim Maria Puyal, primer a Ràdio Barcelona (1981) i després a Catalunya Ràdio (1985). Va recollir experiències seguint de prop el Barça al llibre ‘A un pam de la glòria’ (1994). El gener del 1995 es feu càrrec de la direcció d''El matí de Catalunya Ràdio', programa que va liderar durant catorze temporades, fins al 2008. El 2009 es va traslladar a Washington per dirigir la corresponsalia de TV3 als Estats Units. Creacions seves són, també, formats com 'APM?' i 'Aquest any, cent!' Ha guanyat el Premi Nacional de Periodisme (2001), el Premi Nacional de Comunicació (2004), dos premis Ondas (1997 i 2014) i el premi Josep Pla de narrativa (2018) per 'Bon dia, són les vuit!' També és autor del recull d’entrevistes 'La vida en directe' (2003), del recull de converses radiofòniques 'El matí amb Raimon Panikkar' (2008) i de l’assaig 'La nació en portada' (2020).

Antoni Vives (Barcelona, 1965). Polític i escriptor. És autor de diversos llibres d'assaig, com ara Catalunya, entre la perplexitat i el somni (2002), El nacionalisme que ve (Premi Octubre d’Assaig 2003), Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona (2006) i Per què faig de polític. Carta oberta als meus fills (2007). També és autor d'El somni de Farringdon Road (2010), la seva primera novel·la, amb què va guanyar el Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès i va ser finalista del Premi Amat-Piniella, de Les banderes de l’1 d’abril (2012) i I demà, el paradís (2014).