Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Jordi Amat Fusté

Jordi Amat i Fusté (Barcelona, 1978) és un escriptor, filòleg i crític literari català.

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX.

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017, i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática. El 2020 va publicar El fill del xofer, descrit com un fenomen editorial de no-ficció, ja que en el primer mes se'n van vendre 30.000 exemplars.

Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo. Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde.

Va començar a exercir la crítica literària, l'any 2002, al suplement Libros d'El Periódico de Catalunya; l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement Cultura/S del diari La Vanguardia; i, entre 2014 i 2021 va escriure una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país. El setembre de 2021 es va incorporar a la secció d'Opinió d'El País. Des de febrer de 2022 és el coordinador de 'Quadern' d'El País.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

east
Jordi Oliva Llorenç

Neix a Sedó (Segarra) l’any 1965. Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Màster en Història Comparada, Política i Social per la UAB. Historiador adscrit al Centre d’Història Contemporània de Catalunya, on ha coordinat durant gairebé trenta anys l’estudi sobre el Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Des de 2019 és assessor científic del Memorial Democràtic pel projecte Cost humà de la Guerra Civil. Professor d’ESO a l’Escola Pia de Terrassa.

Com a historiador, ha centrat els seus estudis en el període de la Guerra Civil de 1936-1939 i de l’exili provocat per aquest conflicte, molt especialment en el terreny de les pèrdues humanes, i en menor importància en el món concentracionari republicà a partir dels exemples dels camps de treball núm. 3 i núm. 4 dels Omells de Na Gaia i de Concabella respectivament, els bombardejos damunt de la Segarra. En el terreny de la memòria, ha promogut la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Cervera i un itinerari senyalitzat per espais de memòria de la Guerra Civil a la Segarra. Al costat d’aquests estudis i treballs, cal remarcar la seva aportació, com a comissari, a l’exposició “Josep Benet, en la desfeta i redreç”, la seva participació en l’elaboració dels inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja, Torà, Ivorra, Torrefeta i Florejacs, i Guissona, publicats per la Fundació Jordi Cases i Llebot, així com en obres centrades en l’estudi del catalanisme, la història del món contemporani, l’Escola Pia de Terrassa, o els espais de memòria de la Línia L-2 a la Segarra.

Ha sigut president de la Fundació Jordi Cases i Llebot entre 1997 i 2013, vocal del Centre Municipal de Cultura de Cervera, membre del Fòrum l’Espitllera, Centre d’Estudis Segarrencs, i Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrancs. Des de 1994 dirigeix el projecte d’Inventari del patrimoni de la Segarra, i membre del consell de redacció de l’Anuari Sikarra des de 2019.

east
Jordi Pigem

És filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d’Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica.

Entre els seus llibres destaquen Tècnica i totalitarisme (2022) Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015)Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i dels tres primers volums de l’edició catalana de l’Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participat a l’obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021).

Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.

 

 

 

east
west 18 de 40 east