Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Ignasi Ribas és el director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i un dels investigadors més prestigiosos del món en la cerca i l'estudi d'exoplanetes habitables. Lidera projectes d'instrumentació a la Terra i a l'espai per descobrir nous plantes similars al nostre i buscar-hi vida en el futur.

Imma Monsó (Lleida, 1959) és una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Va començar la seva trajectòria literària el 1996, amb el recull de relats Si és no

és i la novel·la No se sap mai. El 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el Cavall Verd de la Crítica Catalana amb Com unes vacances i el 2001 va publicar la novel·la Tot

un caràcter. Des d’aleshores no ha deixat de publicar, tant reculls de contes (Millor que no m’ho expliquis, 2003) com, sobretot, novel·les, per algunes de les quals ha recollit

premis importants, com ara el Ramon Llull, per La dona veloç (2012). Un home de paraula (2006) va obtenir diversos guardons a obra publicada (el Premi Maria Àngels

Anglada, el Premi Salambó, el Premi Internacional Terenci Moix i el Premi Scrivere per amore). El 2016 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura. A banda de l’Amat-

Piniella, amb La mestra i la Bèstia ha obtingut també, fa poc, el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Inger Enkvist és catedràtica emèrita de literatura de llengua espanyola a la Universitat de Lund, Suècia. Ha escrit sobre Mario Vargas Llosa, Juan Goytisolo i la relació entre pensament i literatura a Espanya. És també autora de nombrosos llibres sobre l'educació. Uns dels seus últims llibres en espanyol sobre educació són La bona i la mala educació. Exemples internacionals (2011), Educació: guia per a perplexos (2014) i Controvèrsies educatives (2019).

Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural. Des del maig de 2021 és la directora del Bòlit - Centre d'Art Contemporani de Girona. El seu treball indaga en les relacions socioculturals que s'estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat, incidint en quëstions com la desigualtat o el gènere. 

En gestió i producció cultural ha realitzat continguts i coordinar projectes al CCCB (2002-2020), MINIPUT- Mostra de Televisió de Qualitat (2002-2018), al Mercat Audiovisual de Catalunya (2005-2006), i al Primavera Sound (PrimaveraPro On Screen, 1a edició, 2016). 

Forma part del comitè executiu del Consell de la Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (2016-2021) i del Patronat d'Hangar (des del 2020) i actualment també col·labora amb el MINIPUT, el Cinema Truffaut i el Teatre Lliure. Ha co-comissariat o participat en les exposicios Radiomensió (el Prat de Llobregat, 2009), La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema (Museu del Cinema, 2014) i Terralab (2016-2018, MUME, Museu de l'Empordà).

L'any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge documental Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB). El 2018 va publicar el seu primer assaig, L'ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig); i també ha publicat el seu segon assaig escrit amb Marta Segarra: Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia, 2020).

És professora de Filosofia Teòrica i Filosofia de la Ment a la Universitat de Marburg. La seva recerca es centra en les àrees de la filosofia de la ment, la fenomenologia, l'epistemologia i l'estètica. Entre les seves principals publicacions hi trobem Die Vielfalt der Erkenntnis. Eine Analyse des kognitiven Werts der Literatur. Mentis 2018; Empathy, Fiction and Imagination (Special Issue) (Hg. mit Susanne Schmetkamp), in: Topoi. An International Review of Philosophy 2019; Beauty. New Essays in Aesthetics and the Philosophy of Art (Hg. mit Wolfgang Huemer). Philosophia 2019; Empathie im Film.Perspektiven der Ästhetischen Theorie, Phänomenologie und Analytischen Philosophie (Hg. mit Malte Hagener). Transcript 2017; Wahrheit, Wissen und Erkenntnis in der Literatur. Philosophische Beiträge (Hg. mit Christoph Demmerling). De Gruyter 2014; Die Emotionen. Gefühle in der realistischen Phänomenologie. Akademie 2008.

Irene de Puig (Olot, 1949) va estudiar magisteri a Girona, Filosofia i Filologia catalana a Barcelona. Mestra, professora de secundària, formadora de formadors, codirectora dels Màster de Filosofia 3/18 a la UdG i molt activa en el món de l’educació. Directora del GrupIREF, autora de nombrosos llibres i materials sobre educació, filosofia, drets humans i dels infants, ètica, estètica; i també sobre narrativa i cinema entre altres. Ha col·laborat en revistes i congressos i ha participat en iniciatives d’innovació pedagògica.