Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) és una poeta i escriptora catalana. Llicenciada en pedagogia a la Universitat de Barcelona. El 2008 va debutar com a poeta amb Laia, llibre que va guanyar el Premi Miquel de Palol. Entre els anys 2009 i 2017 ha publicat nou poemaris més, tots premiats.

La seva poesia s'ha definit com a intimista, poesia del cos, amb trets sovint filosòfics i conceptuals. Són recurrents les seves referències al lesbianisme, l'experiència d'habitar el propi cos, la maternitat o l'accés a un imaginari íntim com a manera de suportar la realitat.

Amb el poemari Vida limitada guanyà el Premi Miquel Àngel Riera de Poesia (Ciutat de Manacor) 2013.

L'any 2016, amb Invertida, valorada pel jurat per ser una obra arriscada, amb veu fresca, imatges impactants i lèxic acurat, guanyà el Premi de Poesia dels Premis Mallorca.

L'any 2018 va publicar Permagel, novel·la aclamada per públic i crítica que va guanyar el Premi Llibreter i el Premi L'Illa dels Llibres. Permagel és la primera novel·la d'un tríptic on l'autora explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen algunes de les contradiccions pròpies del seu temps. L'obra ha venut més de 25.000 exemplars en català. El 2020 es va publicar Boulder, la segona entrega del tríptic, que li va valdre el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any. El 2021 va tancar la trilogia amb Mamut.

Ha estat traduïda a una desena de llengües, el castellà i l'anglès entre altres.

Fathia Benhammou és mestra especialitzada en Educació Infantil per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Màster en Exclusió Social, Diversitat Cultural i Intervenció Socioeducativa per la Universitat de Girona (UdG).

Té una llarga experiència en el treball social i educatiu amb adolescents d’origen immigrat i també en el disseny, el lideratge i la gestió de projectes d’intervenció amb joves en situació de risc.

La militància en entitats del tercer sector a favor dels drets de les persones d’origen immigrat, i especialment els de les dones, i la seva inquietud per la integració de les noves generacions a Catalunya han estat cabdals en la seva trajectòria professional. Ha estat autora de diversos articles sobre la matèria i ha fet nombrosos cursos i conferències sobre immigració i gestió de la diversitat a les aules i als espais de lleure educatiu.

A la Fundació ha estat responsable del programa Entrecultures del 1998 al 2010 i directora de l’àrea de programes des del 2011 fins al juliol del 2019. Des del 2011 ha estat membre de l’equip directiu. El setembre de 2019 va començar una nova aventura dirigint l’aliança Educació 360, amb la ferma convicció que cal incrementar les oportunitats educatives de tothom connectant temps, espais i agents educatius.

Ferran Garcia (Taradell, 1971) és un escriptor català. Autor de contes (Deu relats ecofuturistes, Cryptshow/Editorial Males Herbes, 2016), poesia (Larva, Lleonard Muntaner Editor, Premi Pare Colom, 2016), i novel·la (Recorda que moriràs, Editorial Males Herbes, 2016, Blasfèmia, Editorial Males Herbes, 2019). El seu estil destaca per combinar elements foscos, cruels i tenebrosos, amb d'altres plens de bellesa i lirisme.

El 2022 va publicar Guilleries, que va tenir una bona recepció per part de la crítica.

Fina Birulés (Girona, 1956), professora de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona entre els anys 1979 i 2020, desenvolupa la seva recerca en el marc del Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC des que l’any 1990 va contribuir a la seva fundació. És autora d’articles i assaigs sobre subjectivitat, política i memòria, qüestions de teoria feminista, producció filosòfica femenina amb especial atenció a l’obra d’Hannah Arendt.

Les seves publicacions inclouen Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007), Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2014), Feminisme, una revolució sense model (2018), Hannah Arendt. El orgullo de pensar (2018), L’embolic del gènere. Per què els cossos importen? –amb Judith Butler i Marta Segarra– (2019), Hannah Arendt: llibertat política i totalitarisme (2019) i Hannah Arendt: el món en joc (2023).

Francesc Miralpeix i Vilamala és doctor en Història de l’Art per la Universitat de Girona. És professor titular d'Història de l'Art modern a la mateixa universitat des del 2010, on exerceix des del 2001. Ha estat director del programa de doctorat en ciències humanes i de la cultura (2010-2011) i n'és membre del comitè. Forma part de l'Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat, des d'on dirigeix, en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà, la col·lecció de monografies sobre art i patrimoni Histoire de l'art / Història de l'art.

Com a investigador s'ha especialitzat en les manifestacions artístiques del període barroc. Sent especialment rellevants els seus estudis a l’entorn de l’obra d’Antoni Viladomat i Manalt.

Conegut com a Quico Sallés, és un periodista català, especialitzat en crònica política. Actualment (2021) treballa al digital El Món i col·labora amb el Preguntes Freqüents de Televisió de Catalunya i el programa Kids de Catalunya Ràdio. Resideix a Sant Joan de Vilatorrada i té dos fills.

Fill d'una nissaga de calderers, és el petit de quatre germans. Va estudiar Dret, va compaginar els estudis amb diverses feines (calderer, mosso d'escorxador, cambrer...) abans d'estudiar periodisme. Com a periodista, va començar a la Cadena SER a Osona. Des de llavors ha cobert gran part de l'actualitat política catalana, incloent-hi judicis com el del procés, el de la cúpula dels Mossos d'Esquadra i el dels atemptats de 2017 a Barcelona i Cambrils. Ha col·laborat amb mitjans com La Vanguardia, Nació digital, Osona.com, El Nacional, ETB i El Món.