Enric Casasses

Poeta i traductor. També destaca en l'assaig poètic (Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració, 2014), el periodisme, el drama (Do'm, 2003) i la narrativa. 

Gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia. Algunes de les publicacions on col·labora són revistes fora del sistema literari: Foragitats. Art i poesia, Pèl capell, exili interior (Calonge i Barcelona), etc.

Ha propiciat la poesia oral i l’espectacle en vers. Se’l considera un dels escriptors més transgressors en català. El seu primer llibre, titulat La bragueta encallada, el publica el 1973. El segueixen La cosa aquella (1981), que rep el premi Crítica Serra d’Or. El 1993, l'obra No hi érem rebé el premi de la Crítica de poesia catalana. De la seva obra publicada en poesia, també destaquem Sense trofeu i Text llest (1982) Tots a casa al carrer (1992), Sèrie negra de sonets moderns (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Desfà els grumolls (1994), Calç. Àlbum de poesia d'un instant i alhora il·lustrada (1994), De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Canaris fosforescents (2001), Descalç (2002), Bes nagana (2011), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (2013).

 Amb El nus la flor, rebé el Premi de la Crítica catalana de poesia (2018) i el premi Lletra d'Or (2019).

L'any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i el 2020 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.