Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

És directora escènica, performer, actriu i artista multidisciplinària.

Podem trobar les seves obres tant en teatres com a l’espai públic.

Actualment està preparant l’obra S.O.S. per espai públic, que s’estrenarà a la Fira Tàrrega 2022. Hem pogut veure una mostra del treball en procés al Festival Sismògraf d’Olot.

Destaquem l’obra per espais de teatre “360 grams” estrenada al (festival TNT el 2019) amb més de seixanta funcions per Catalunya i Espanya. Per aquesta obra ha rebut el premi a la millor interpretació del festival FITT (Tarragona) i el premi a la millor obra del Festival Territorios Violeta (Madrid).

Dirigeix l’espectacle amb gent jove To live or not to live/ to like or not to like. Festival Grec 2021 a la Fundació Joan Brossa i Festival Grec 2022 al centre de cultura El Born, Barcelona.

A l’espai públic destaquem obres com Pas per la Pau (Fira Mediterrània 2018), UrGentestimar (Inauguració Fira Tàrrega 2017) nominada per els premis de la crítica de Barcelona 2017. Públic Present 24 hores Festival TNT 2015, en gira nacional i internacional.

Va ser cofundadora i intèrpret de la companyia Kamchatka, amb els espectacles “kamchatka” i “Habitaculum” participant en gires tant nacionals com internacionals fins el 2011.

Va crear i dirigeix el festival de Creació Contemporània Escena Poblenou a Barcelona i el Festival Itineràncies a Prats de Lluçanès. Com a directora del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona i el premi FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals.

Agustí Lleyda és un mestre jubilat que ha protagonitzat durant anys la renovació de projectes i de metodologies a l’Escola de Fonollosa.

Psicòloga especialitzada en processos de violència masclista i perspectiva de gènere. Professora associada de la UB i la UdG. Ha treballat durant més de quinze anys a la Generalitat de Catalunya desenvolupant polítiques de seguretat amb perspectiva de gènere, així com plans de govern en polítiques de gènere i contra la violència masclista.

Ha col·laborat en projectes europeus com a experta i ha coordinat des de la UB el primer projecte europeu sobre impacte psicològic en víctimes de tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual (PHIT Project).

Formadora i supervisora d'equips d'intervenció, desenvolupa protocols d'assetjament sexual i per raó de sexe, i models d'abordatge davant d'aquests casos. Ha acompanyat psicològicament a dones que han patit violència durant més de vint anys. Ha treballat en projectes de cooperació internacional a l'Índia, Cambodja, El Salvador o el Brasil contra les violències sexuals.

Col·labora en diferents mitjans de comunicació en temes de gènere i és assessora del conseller d'Interior.

Alba Cid (Ourense, 1989) va estudiar Filologia Gallega a la Universitat de Santiago de Compostela on va realitzar la seva tesi doctoral i va començar a exercir de docent.

Des de molt jove ha estat reconeguda amb diversos premis literaris; Rosalía de Castro de Cornellà (2006, 2008), el Minerva (2007), l’ Ourense de Cuentos para la Juventud (2010) o el Juventud Crea (2013, 2016), entre d’altres. L’any 2020 va rebre el Premio Nacionald e Poesía Joven Miguel Hernández per la seva obra Atlas.

Col·labora en diverses publicacions digitals com ara Noir Magazine.

Albert Om i Ferrer (Taradell, 1966). Periodista, llicenciat en Ciències de la Informació, ha treballat en premsa, ràdio i televisió des de 1983, ara fa 40 anys, quan va debutar a Ràdio Taradell i a El 9 Nou.

Ha presentat i dirigit magazines diaris durant 16 temporades: El Club, a TV3 (2004-2009), Islàndia (2016-2023) i L’hora del pati (2000-2004), a RAC1.

Premi Ondas 2011 i Premi Nacional de Comunicació 2014 per El Convidat(TV3).  Premi Ondas 1998 per Malalts de tele(TV3).  Al 2010 va ser un dels periodistes fundadors del diari Ara.  ‘El dia que vaig marxar’ és l’últim llibre que he publicat.

Sociòleg, politòleg i doctor en criminologia. És investigador a l'Institut Metròpoli i professor associat al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línies de recerca són l'exclusió social i la criminalització de la pobresa. Ha treballat per entitats socials i administracions públiques en la planificació i avaluació de polítiques socials.