No hi ha cap arquitectura neutra: l'espai sempre afecta a la vida. I en la infància aquesta no neutralitat és encara més significativa perquè som més sensibles a l'entorn. Tot i així, l'arquitectura i l'urbanisme de la modernitat han tendit sovint a especialitzar i fragmentar l'experiència en l'espai dels infants: a l'aula s’hi aprèn, al pati s’hi juga i la natura la trobem als parcs. Però ni la vida ni l’aprenentatge són fragmentats.
Cal reprendre diàlegs entre l’arquitectura, la pedagogia i la infància que ens permetin dissenyar espais, barris i ciutats en els que siguin possibles tot tipus d'aprenentatges en totes les escales.
