L’ésser humà és estructuralment un lector. Ara bé, la lectura no s’ha d’entendre com una activitat o una pràctica que fem en determinats moments de la vida, sinó com una estructura antropològica fonamental. Naixem en un món, heretem una gramàtica, un conjunt de signes, de símbols i de gestos que s’inscriuen als nostres cossos. I en tota gramàtica hi habita una biblioteca. Estem fets de relats que ens han llegit i també que hem llegit, a vegades sense saber-ho.
En el moment actual, la crisi de l’educació —de la que fa molts anys parlava Hannah Arendt— té a veure amb la crisi de la lectura, i és una crisi que afecta a l’estudi i al pensament. El triomf de la lògica de l’«educació per competències» ha provocat resultats nefastos: ja ningú llegeix, tothom busca informació, ja ningú estudia, tothom fa recerca, ja ningú pensa, tothom és competent...
