Tot allò vivent és prodigiós. Ens ho mostra la ciència i ens ho confirma la nostra pròpia experiència si parem atenció. La ciència del segle XXI constata que hi ha sensibilitat i algun tipus d’intel·ligència en tota mena d’organismes. Barbara McClintock, en rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1983, ja va afirmar que en tota cèl·lula hi ha algun tipus de capacitat de sentir (sensing).
Els més grans pioners de l’ecologia i la biologia (Jakob von Uexküll, Lynn Margulis…) han obert camí cap a una comprensió de la natura centrada en l’experiència. Podem entendre un ecosistema com una simfonia d’experiències. I podem començar a redescobrir el conjunt de la vida a la Terra com una unitat plena de vida i de sentit, enllaçant amb l’experiència d’una Mare Terra o Anima Mundi que han fet els pobles indígenes d’arreu del món i grans autors occidentals (de Plató i Plotí a Humboldt i Schelling).
