Posem tres mil milions d'excuses per no cuinar perquè hem oblidat una veritat ontològica essencial i primigènia: cuinem des de fa més de 100.000 anys. Ho hem fet sempre, ens ha fet, sempre.
Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni tan sols planificar minuciosament la compra del supermercat. Cuinar és tot allò que passa al marge d’una recepta d'Instagram: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és ser lliures; exercir l'acció petita i senzilla de preparar els ingredients per ser menjats. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra la síndrome del “no tinc temps” i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquesta xerrada ens insta a recuperar el sentit i el foc amb l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos. Fent-ho, tornem a prendre el control per decidir com és la nostra salut i la d’aquells que ens acompanyen a taula, com és el paisatge que veiem des de la finestra, quines relacions econòmiques i de poder alimentem i quines altres deixem assecar i morir. La cuina és un espai de revolta.
