A la República, Plató fa dir a Sòcrates que «des d’antic» hi ha una disputa entre la poesia i la filosofia i suggereix que la segona és un encanteri contra la falsa dolçor de la primera. Es tracta d'un dels enfrontaments fundacionals de la tradició filosòfica. La tensió ja es pot rastrejar en alguns fragments de Xenòfanes i Heràclit i va emergint una vegada i una altra al llarg de la història del pensament, fins avui mateix. La resposta que es dona a aquesta disputa és un dels mecanismes amb què cada forma de filosofia es defineix a si mateixa.
Partint d’aquesta constatació, el conferenciant abordarà alguns moments especialment significatius en què es traça o s’esborra la frontera entre els dos camps. De la mà dels pensadors de la Grècia arcaica, de Plató mateix, d’Aristòtil, de Ramon Llull i de Hans Blumenberg, farà consideracions sobre el sentit de la mimesi, sobre la relació entre concepte i narració i sobre el paper fundacional de les metàfores. Així, pouant en la filosofia i en la literatura, reflexionarà sobre la consciència de la de tradició i la consciència del llenguatge.
