El professor Jaume Serra Hunter va arribar a ser un polític important durant l’etapa de la Segona República, com a conseqüència d’haver estat rector de la Universitat de Barcelona mentre es negociava l’autonomia universitària. Uns anys abans es trobà enmig de les polèmiques promogudes per Eugeni d’Ors sobre el valor de la filosofia vuitcentista catalana i sobre la possibilitat de reformar les universitats de l’Estat. En tots dos casos, adoptà les posicions contràries a les que defensava d’Ors. Va ser un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia i mirà d’impulsar la normalització del català. Entre 1930 i 1935 pogué publicar una bona part de la seva obra. Allunyat de l’escolasticisme des dels seus temps d’estudiant, difongué una filosofia espiritualista compatible amb el catolicisme. Al final de la Guerra Civil, s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic, on va morir el 1943. El president Lluís Companys l’havia elegit perquè formés part del Consell Nacional a l’exili.
Jaume Serra Hunter en els conflictes intel·lectuals del primer terç del segle XX
Relacionats
