Tot formant part de l’anonimat

Llindars és una exposició que ens convida a qüestionar i a reflexionar tot demanant-nos un paper actiu. A l’exposició, en Quim Moya ens mena a entrar a un espai, a passar un llindar. Tot llindar és un punt intermedi, una frontissa i en tot llindar es fa present una decisió.

Dins l’espai de l’exposició, creuat el llindar, som en un lloc comú, compartit. Envoltats de retrats, de rostres de diferents mides, colors, formes i condicions, l’artista ens posa directament en relació amb un gran nombre d’individualitats, que juntes, formen un col·lectiu. Podríem dir que el Quim ens aproxima a un col·lectiu anònim i silenciós. La proximitat dels rostres, ens diu moltes coses i ens parla. Cada retrat té la seva mirada, el seu estat, el seu color, els seus trets. Cada retrat és matèria fet rostre.

Però és clar, entrant, sent dins, som amb un col·lectiu humà anònim dibuixat i pintat. Sent dins, nosaltres també hi som i així també en formem part. Som un més d’una mirada col·lectiva. Aleshores l’ordre de les mirades no esdevé unidireccional. Nosaltres mirem però aquí també som mirats. D’aquesta manera es trenca la jerarquia i es crea el cercle.

És així com, situant-nos en un mateix espai, posant-nos a tots en una horitzontal compartida, el Quim ens planteja un dilema perceptiu. Posant-nos en relació amb un seguit de rostres anònims que transmeten sensacions diverses, anem més enllà de la interpretació i el reconeixement per trobar-nos amb la nostra herència perceptiva. Aquella que ens parla d’on venim i com ens orientem. Una herència que trobem exposada a l’obra de Walter Benjamin i que ens parla del caràcter històric i social de la mirada. En paraules de Benjamin:

“En el decurs de llargs períodes històrics, juntament amb els modes globals d’existència de les col·lectivitats humanes, es modifiquen també la forma i les maneres de la seva percepció sensorial. La forma i la manera com s’organitza la percepció sensorial humana- el medi en el qual es produeix- no està condicionat només en sentit natural, sinó també en sentit històric” (Benjamin, W. (2021 [1936]). L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Edicions de la L geminada: 27).

És així com l’artista ens convida a anar més enllà, a fer un pas més, a passar el llindar. Sent en un espai compartit, mirant i sent mirats, anem sentint com es crea una relació amb un entorn poblat de rostres. Com entrant a sentir uns mecanismes perceptius heretats, l’artista ens convida a passar el llindar de la forma i anar endins. De la forma a l’ànima, del fora al dins. El valor de la presència ens trasllada a un espai intemporal. L’impacte de l’home des de l’anonimat. Parlem de memòria? D’alienació? On viu la veu de totes aquestes persones que veiem? Hi ha temps en aquests rostres?

Davant el silenci, l’artista ens demana que ens deixem commoure, ja que segons ell, és en aquesta commoció on hi ha el motor per al canvi de la pròpia mirada. I així és, com formant part d’un col·lectiu anònim, com en Quim ens convida a anar més enllà per trencar uns models culturals heretats. Passar el llindar, passar la forma i anar a una relació que encara està per fer. Una que ens porti a sentir les presències, a sentir-nos, però sobretot que ens convidi a jugar, ja que ara ja sabem que una bona part té a veure amb un consens.

Tal i com diu Jôrg Zimmer al pròleg del llibre de Walter Benjamin citat anteriorment, el Quim aquí, convidant-nos a passar el llindar, convidant-nos a ser part activa d’un canvi necessari, està fent una tasca política. Citant a Zimmer:

“La politització de l’art (...) segons Benjamin no consisteix en un contingut polític determinat sinó en una forma de presentació que permet la intervenció crítica del receptor. La distracció s’ha de substituir per la »presència de l’esperit» o, en altres paraules, per la capacitat d’intervenir autònomament en l’experiència estètica” (Zimmer, J. op. cit.: 15).

És així com Llindars ens motiva a assajar noves formes de relació. Com enmig de tantes presències anònimes i formant part d’un silenci compartit, ens fem presents de formes diverses.

Estructura de l’exposició

Llindars es crea en sintonia amb el procés de treball de Quim Moya i amb tot l’univers que emergeix de l’actitud i l’enfocament viu, sincer i directe de l’artista amb la pintura i amb les persones.

L’estructura de l’exposició es construeix a partir de dos eixos que possibiliten una aproximació a l’obra de l’artista i alhora són un convit a la reflexió.

El primer eix ens parla de la dinàmica de treball. Una dinàmica que amb en Quim Moya sempre és oberta i que no conclou amb l’obra sinó que es troba sempre en qüestionament, relació, interlocució i moviment. Per aquest motiu l’exposició no es planteja com un tancament del procés creatiu ni es proposa des de la definició concreta del significat de les peces que s’hi mostren, sinó que més aviat es concep com una celebració de les múltiples possibilitats que ofereix el procés de crear. Així l’exposició s’obre com una mostra viva que en cap cas cerca una conclusió ni s’organitza en relació a un concepte o relat concret, sinó que més aviat cerca activar el grau de percepció de cadascú des de la relació que establim amb una comunitat d’obres.

Activant una percepció viva i responsable que possibiliti qüestionar, dialogar i proposar, Llindars obre el segon eix de l’exposició, un eix que ens proposa una reflexió temàtica sobre com la nostra societat ha relacionat històricament la foscor amb la negativitat. Aquí l’artista convida els visitants a explorar els límits de la seva pròpia percepció, a indagar en les conseqüències culturals d’aquesta associació tan arrelada i a reflexionar sobre la capacitat de transcendir uns límits perceptius heretats.

Obrint una reflexió entorn l’equilibri necessari entre contraris, Llindars qüestiona una tradició binària heretada i convida el visitant a anar més enllà de la primera impressió per traspassar així el llindar que es troba entre aquells oposats amb els que hem crescut: el blanc i el negre, la foscor i la llum, el conegut i l’inconegut, el figuratiu i l’abstracte, etc. Tot això acompanyat en tot moment per l’afirmació necessària que ens fa veure que, en tot llindar, sempre es fa present una decisió.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Dissabte 23 de novembre, a les 17 h, 18 h i 19 h

FEAR d’Acts of liberation

Acció de teatre immersiu amb Sergi Estebanell i Quim Moya.

Sessió de les 17h, adaptada a llenguatge de signes.

Activitat per a tots els públics. Durada: 40 minuts.

Inscripció al 93 872 01 71 o a centrecultural@ajmanresa.cat

Dijous 28 de novembre a les 19 h

Trobada i vista comentada amb l’artista i amb Marta Ricart, comissària de l’exposició

Activitat adaptada a llenguatge de signes

Es recomana inscripció prèvia al 93 872 01 71 o a centrecultural@ajmanresa.cat

Diumenge 15 de desembre de 18 a 20 h

Cub de vibracions de Marc Noblom, constructor d’instruments de vibració

A les 18 h presentació i mostra de sons. A continuació, experimentació amb els instruments oberta a tothom.