Mig segle de lluita per la llengua, la cultura i el país.

Aquesta exposició es va inaugurar a Moià el mes de desembre passat, sobre els 50 anys d’Òmnium al Bages i el Moianès, que es va fundar a Manresa el diumenge 2 de juliol de 1972, en una assemblea al Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb l’assistència d’una quarantena de socis.

El dia 14 d'abril a les 19h, coincidint amb la inauguració, és farà a l'Espai 7 del Centre Cultural el Casino una taula rodona amb la participació de Jordi Corrons i Delfina Corzan, expresidents de l’entitat, i Carles Guixé, exsecretari de la seu territorial, Biel Macià, jove cineasta surienc, participant en els premis VOC, i Carme Sala professora de català per a adults.

L'exposició s’estructura en quatre àmbits diferents: llengua, cultura, país i cohesió, cadascun amb un muntatge audiovisual que recull els aspectes més rellevants d’aquests 50 anys i els seus protagonistes.

Llengua

La tasca més important d’Òmnium en la primera etapa és l’expandiment i consolidació de l’ensenyament del català als adults. A finals dels seixanta ja funcionava la Comissió d’Ensenyament i Difusió, que organitzava cursos intensius de català, i també d’història i literatura catalanes, els anomenats Cursos de Setembre, però abans ja hi havia hagut persones que mantenien l’activitat subterrània o clandestina de l’ensenyament del català. L’any 1972, un total de 2.250 persones de la comarca assisteixen als cursos de català. I durant el curs següent els inscrits ja van ser 3.073. Durant vint anys, fins que es va crear el Centre de Normalització Lingüística Montserrat, milers d’alumnes van passar pels cursos, però la feina per la llengua continuaria amb la creació dels premis juvenils de literatura, les campanyes com Fem complir la llei!, Si us plau, parla’m en català, o el suport a la plataforma Som Escola.

Cultura

En l’àmbit de la cultura, l’any 1977 es va organitzar el Congrés de Cultura Catalana i la campanya sobre el Català al Carrer. L’entitat va crear l’any 1982 els Premis Juvenils Lacetània de poesia, narració curta i periodisme, i el 17 de juny de 1983 es va concedir per primera vegada el Premi Bages de Cultura. El 2001, la delegació va convocar el Premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la històrica, conjuntament amb l’editorial Columna, mentre duia a terme una acció cultural intensa: les Trobades de Poetes de la Catalunya Central, la col·laboració en les 16 edicions del festival literari Tocats de Lletra, la celebració del Dia de la Poesia, la promoció dels autors de casa per Sant Jordi o la creació del mapa literari de Manresa, a més de l’obertura de l’Espai Òmnium al centre històric de Manresa.

País

Una de les primeres campanyes en l’àmbit de país va ser durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92, Freedom for Catalonia. El mateix any es van impulsar les Noves Bases de Manresa. Però és a finals de la primera dècada del segle XXI quan constatem que el país estava canviant i convoquem la primera Marxa de Torxes per la Independència (2009) i l’any següent la campanya Bages Decideix i el primer referèndum a Manresa i comarca. El 2014 arribava la campanya Ara és l'hora i el 9N, i el 2017 la Campanya pel Sí i l'1-O, el Referèndum... i la repressió. A partir d’aquí vindrien les campanyes Demà pots ser tu!, Judici a la Democràcia, Amnistia, ara!... Fa temps que ens hem adonat que per defensar la llengua hem de tenir les eines d’un país normal! Hi continuarem treballant.

Cohesió

Conscients que la cultura esdevé un eix bàsic per a la cohesió social, el programa Quedem?, iniciat el 2006, inclou una gran varietat d’activitats de lleure que pretenen ser unes trobades transmissores de cultura i entreteniment, que afavoreixin les relacions interpersonals a través de conceptes culturals festius, divertits i participatius amb sortides a diferents indrets històrics, amb assistència a festes tradicionals, i a conèixer el món de l’associacionisme, una gran tradició de Catalunya i que al Bages i al Moianès compta amb un llegat històric important. Més endavant, vam encetar el cicle A Tota Veu, en què parelles formades per una persona catalanoparlant i una altra procedent d’una altra cultura llegeixen públicament un mateix text en les seves llengües respectives. I darrerament, hem incorporat en algunes poblacions les converses en grups reduïts que anomenem L’Estoneta.